Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Iō-jima
Illa
Illa de l’arxipèlag Volcano, al Pacífic Occidental.
Escenari 1945 d’una de les batalles de la guerra entre els EUA i el Japó al Pacífic, fou administrada pels EUA fins el 1968, que tornà al Japó
Índies Orientals
Història
Denominació que reberen els territoris de l’Extrem Orient per oposició a les Índies Occidentals
.
Bé que de primer el nom es referí a la Xina, l’Índia i el Japó, s’estengué a d’altres possessions europees al SE asiàtic i a Oceania, en particular a les colònies holandeses a Indonèsia El nom fou adoptat també per diverses companyies comercials que traficaven entre Europa, l’Àsia oriental i Oceania, com la Companyia de l’Índia Oriental 1599 i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals 1602
mar d’Okhotsk
Mar
Mar al NW de l’oceà Pacífic, separada d’aquest per la península de Kamtxatka, les illes Kurils, Hokkaidō i Sakhalin.
És comunicada amb la mar del Japó pels estrets de la Tartària i de La Pérouse Té una superfície d’1 583 000 km 2 , una profunditat mitjana de 777 m i una profunditat màxima de 3 372 m el volum mitjà és d’1 365 000 km 3 Hi desguassen els rius Amur, Uda, Okhota i Penžina Per les seves reserves piscícoles, ocupa el primer lloc en el món hi excelleix la pesca de crancs Els ports principals són Magadan i Okhotsk, al continent, Korsakov, a Sakhalin, i Severo-Kuril’sk, a les Kurils
massís Tamu
© NSF / Will Sager
Massís
Volcà submarí inactiu, a l’oceà Pacífic
És situat a la plataforma oceànica de Shatsky, a uns 1500 km de distància de la costa del Japó Té una antiguitat de prop de 145 milions d’anys, i aparentment l’únic període d’activitat fou el del seu sorgiment Amb uns 310000 m 2 , és el volcà més extens de la Terra i també de tots els volcans coneguts del sistema solar supera amb escreix el de Mauna Loa, a Hawaii, i el mont Olimp, al planeta Mart Descobert per un equip de la Universitat de Houston, la seva existència fou anunciada al setembre del 2013 El nom és un acrònim de Texas A&M University, on William Sager, director de…
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem…
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…
península d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de…
Nova Zelanda
Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…