Resultats de la cerca

Seguint un criteri geofisiogràfic, els seus límits són, al N, la serralada Neovolcànica, a Mèxic, i al S, la vall inferior de l’Atrato, a Colòmbia Seguint, però, criteris polítics, comprèn les repúbliques de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, amb la Zona del Canal, i Belize alguns autors hi inclouen, també, Mèxic Cal incloure-hi, també, el rosari d’illes antillanes

Neix a l’estat de Colorado, EUA, a les San Juan Mountains, de les Rocalloses Flueix en direcció nord-oest - sud-est, encaixat entre muntanyes fins a arribar al San Luis Valley, on, a causa del Sangre de Cristo Range, canvia de direcció i travessa l’estat de Nou Mèxic A partir de les ciutats d’El Paso Texas, EUA - Ciudad Juárez Chihuahua, Mèxic, el riu constitueix la frontera entre Mèxic i els EUA En arribar a les localitats d’Ojinaga Mèxic - Presidio EUA, rep per la dreta el riu Conchos al Big Bend National Park forma un colze, i a l’estat…

Situat immediatament al S del tròpic, entre els 9 i els 22° de latitud N i els 61 i els 88° de longitud W És unit al golf de Mèxic pel canal de Yucatán petits estrets el comuniquen amb l’Atlàntic entre les illes de les Antilles, i el canal de Panamà l’ajunta amb l’oceà Pacífic, i serveix així de pas per a línies importants de vaixells comercials El fons té uns 3 000 m de profunditat mitjana i és dividit en dues conques per la plataforma submarina de Beata 200 m de profunditat màxima, que va des de les costes d’Hondures i Nicaragua fins a les de Jamaica i Haití En aquestes conques…

Fins aleshores havia estat una ciutat tepaneca, la qual, en morir Tezozomoc, es rebellà contra la supremacia de Tetzcoco A partir del moment de la confederació, Tlacopán constituí una de les tres bases de l’organització asteca, bé que sota l’hegemonia de Tenochtitlán Anomenada Tacuba, actualment és un suburbi de la ciutat de Mèxic

La raó última del seu enorme cabal el segon del món en importància és la tendència del sistema hidrològic del planeta a disminuir el desequilibri tèrmic entre les zones tropicals i les polars les pecualiaritats del corrent depenen de la geografia de la conca afectada i de la interacció amb la resta de corrents marins de la zona El corrent és compost de dos trams principals, un de meridional i un de septentrional El tram meridional és originat quan a les aigües càlides a una mitjana de més de 25°C i ràpides, que surten del Golf de Mèxic cap a l’Atlàntic accelerades pel canal de…

Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del Blue Ridge La…

El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la…

Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…