Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Tegea
Ciutat
Antiga ciutat grega de l’Arcàdia, prop de l’Argòlida, fundada a l’època micènica del sincretisme de nou pobles.
Sotmesa a la supremacia espartana 473 i 470 aC, arribà a formar part de la lliga del Peloponès Contribuí a la fundació de Megalòpolis i de la lliga arcàdica Devastada el 229 aC, Escopes en reconstruí el famós temple a Atena Alea, destruït per un incendi l’any 395 aC
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
Sutlej
Riu
Riu de l’Àsia meridional, afluent, per l’esquerra, de l’Indus (1 600 km).
Neix, amb el nom de Langchuhe, al Tibet, al llac Manasarovar, flueix cap al NW i després, en direcció W, entra a l’Índia Travessa l’Himàlaia per una sèrie de gorges i arriba al Panjab, on forma frontera entre l’Índia i el Pakistan Ja en aquest estat, rep per la dreta el Chenāb, amb el qual forma el Panjnād, fins a desguassar a l’Indus prop de Chacharan
Àrtida
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Mèrcia
Història
Regne anglès fundat per Penda (632-654).
S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos
corrent de Kuro-Shio
Corrent càlid de l’hemisferi boreal, a l’oceà Pacífic.
Format al N de les Filipines, pren aquella mateixa direcció i, a l’alçada de Taiwan, assoleix una velocitat de 160 a 180 cm/s, amb 28°C de temperatura en superfície a l’agost i 35 de salinitat A l’alçada del parallel 35° topa amb el corrent fred d’Oya-Shio, i al parallel 39° es divideix en dos grans braços, un dels quals arriba fins a les costes occidentals de l’Amèrica del Nord Pot arribar a emportar-se més de 30 milions de metres cúbics d’aigua per segon
Gortina
Ciutat
Ciutat cretenca, a la plana de Mesarā, prop de la costa sud.
Poblada a l’època minoica, rebé onades de colonitzadors predoris i doris el primer millenni aC i arribà a rivalitzar amb Cnossos Conquerida Creta pels romans 67 aC, fou capital de l’illa, i més tard, metròpolis de la província de Creta i Cirene Fou també seu episcopal Les excavacions han donat a conèixer importants monuments de les èpoques prehistòrica, grega, romana i cristiana A l’àgora hom ha trobat un codi legal, les lleis de Gortina , referents al dret privat, en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V aC
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…
Covet
© CIC-Moià
Poble
Poble (711 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), 1 km a la dreta del riu de Conques.
S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l’església de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina