Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Saint-Maur-des-Fossés
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, al SE de París, en un meandre del Marne.
Té nombroses indústries de mobles, papers, carrosseries d’automòbils, etc L’abadia de Sant Maur, fundada el 640 i convertida pels Capets en monestir reial, fou destruïda durant la Revolució Francesa
Bois de Boulogne
Parc de París, a la vora dreta del Sena, entre les antigues viles de Neuilly-sur-Seine i Boulogne-Billancourt (unes 800 ha).
Fou donat a la ciutat per Napoleó III hi ha el palau de Bagatelle i l’abadia de Longchamp, feta erigir per Lluís IX Hi ha també els hipòdroms d’Auteuil i Longchamp
Dunfermline
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, a la regió de Dumfries i Galloway, prop del Firth of Forth.
Antiga residència dels reis d’Escòcia, conserva les ruïnes d’una abadia Actualment és centre industrial, amb fàbriques tèxtils del lli i de la seda, i indústries auxiliars de tints i acabaments Té també drassanes
Beaulieu-lès-Loches
Poble
Poble de França, al departament d’Indre i Loira (1768 h [1982]).
Hi és remarcable l’abadia, fundada al s XI Hi fou signada la pau de Beaulieu , anomenada també de Monsieur , per la qual Enric III reconegué la llibertat de culte als protestants maig del 1576
Saint-Avold
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Mosel·la, França, 38 km a l’W de Metz.
Productes químics i material plàstic i elèctric La ciutat es formà a partir d’una abadia benedictina del s VIII Hi ha un gran cementiri de soldats nord-americans 10 500 morts durant la Segona Guerra Mundial
Claravall
Monestir
Monestir borgonyó, tercera fundació del Cister ( Cîteaux
, cistercenc
; data de l’any 1115 i fou creat per sant Bernat —el seu primer abat (1115-53) i la més destacada personalitat en l’orde— i uns quants monjos.
Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819
Saint-Omer
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament de Pas-de Calais, França.
És centre comercial, però té també fàbriques de teixits, sucre i cervesa, principalment Fou bisbat del 1559 al 1790 Filla de l’abadia de Sant Bertin, fundada el 640, la població, que sovint passà del domini flamenc al dels francesos, fou integrada definitivament a França el 1678 Catedral de Notre-Dame s XIII-XV
Cluny
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a Borgonya, França.
Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’…
Fécamp
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a Normandia, França, al Pays de Caux.
S'estén des de la costa fins a 3 km terra endins, per una vall estreta vorejada per alts turons És un port pesquer arengades, bacallà Hi ha construcció de barques, indústries derivades de la pesca conserves i accessòries ormeigs de pesca, destilleries de licors ¦ bénédictine, indústria alimentària, de filats i teixits de lli i cotó i mecànica general L’església de l’antiga abadia benedictina és del s XII
Soissons
Ciutat
Ciutat del departament d’Aisne, a la Picardia, França.
Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del s III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al s XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del s XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard s XIII, resten la sala capitular i la cripta s IX