Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Évreux
Capital del departament d’Eure, a Normandia, França.
Situada a la vora de l’Iton, és un mercat agrícola important Gràcies a la descentralització industrial de París s’ha convertit en centre d’indústria química, tèxtil i de maquinària Conserva restes de la muralla romana de Mediolanum actual Vieil Évreux La vila medieval s’articulà entorn de l’abadia romànica de Saint-Taurain s XI i canvià de mans diverses vegades Són interessants la catedral, dels s XI al XVI, i l’ajuntament, renaixentista, amb la torre del rellotge, d’influència gòtica anglesa
Vendôme
Ciutat
Ciutat del departament de Loir i Cher, a l’Orleanès, França.
Situada a la riba del Loira, 30 km al NW de Blois, és un notable centre agrícola i comercial, amb indústria del cuir, alimentària, tèxtil, tipogràfica, metallúrgica, etc El desenvolupament de la ciutat tingué lloc al s XI, amb motiu de la fundació de la gran abadia de La Trinité Primerament comtat, i ducat a partir del s XVI, perdé la seva prosperitat en ésser devastada per l’exèrcit d’Enric III de Navarra Entre els monuments principals es destaquen el castell, començat al s XI, però amb reformes dels s XIV i posteriors, actualment ruïnós, l’església abacial de La Trinité, gòtica…
monestir de Solesmes
Abadia
Abadia benedictina del País del Loira, França, situada a la riba esquerra del Sarthe, al departament homònim.
Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926
Saint-Denis
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França.
Centre industrial important del canal de Saint-Denis, pocs quilòmetres al nord de París Centre d’ensenyament superior Université de Paris VIII-Vincennes à Saint-Denis, fundada el 1969 Fou famosa la seva abadia reial i l’església fundada per Dagobert vers el 630, que des de Lluís IX el Sant esdevingué panteó dels reis de França Malgrat que fou saquejada durant la Revolució Francesa, conserva encara moltes tombes reials, entre les quals es destaquen les d’època renaixentista L’edifici actual, un dels més antics i de més interès del gòtic francès, fou iniciat el 1137 sota la direcció minuciosa…
Cîteaux
Monestir
Monestir borgonyó, cap de l’orde del Cister cistercenc
), situat prop de Dijon (diòcesi de Chalon-sur-Saône).
Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de…
Rennes
© Jaume Ferrández
Ciutat
Capital de la Bretanya i del departament francès d’Ille i Vilaine.
Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la…
la Grand Selva
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grand Selva) de la diòcesi de Tolosa de Llenguadoc, prop de Castèlsarrasin, fundada el 1114 per Giraud de Sales.
Esdevingué cistercenca —de la filiació de Claravall— el 1145 En foren filials Fontfreda Carcassona, Candelh Albi i Santes Creus Tarragona El 1271 fundà un collegi a Tolosa per a estudiants cistercencs Suprimida i venuda l’any 1791, fou demolida quasi totalment entre el 1793 i el 1815
monestir de Montecassino
Monestir
Monestir situat damunt el turó homònim (519 m), entre Nàpols i Roma, al costat de la ciutat de Cassino
.
Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un terratrèmol…
principat de Corvey
Història
Territori del Sacre Imperi, pertanyent al cercle del Baix Rin-Westfàlia, creat el 1203 damunt l’antiga abadia de Corvey (Corbeia Nova), sobre el Wesser, fundada el 822 per benedictins de Corbie (Picardia).
L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors