Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
mar del Nord
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten…
Balmoral
Localitat
Localitat de la regió dels Grampians, Escòcia, Gran Bretanya, vora el riu Dee.
El castell de Balmoral , bona mostra del medievalisme romàntic, fou fet construir pel príncep consort Albert 1848-54 És residència reial a Escòcia
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…
Saint Andrews
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, Gran Bretanya, a la regió de Fife, a la costa oriental.
Centre de vacances Té la universitat més antiga d’Escòcia University of Saint Andrews, fundada el 1411 Era bisbat el 908 i arquebisbat el 1472 suprimit el 1560 i traslladat a Edimburg Ruïnes de la vella catedral 1318 i moltes mansions dels s XVI i XVII
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
Hèbrides
Arxipèlag
Grup d’illes, conegudes també amb el nom de Western, situades davant les costes occidentals d’Escòcia, que administrativament pertanyen al Regne Unit.
L’ estret de Minch les divideix en dos subgrups les Outer o Exteriors Lewis i Harris, North i South Uist, Benbecula, Barra i Stikilda, etc i les Inner o Interiors Skye , Mull , Jura i Islay, etc El total és d’unes 500 illes i illots, molts dels quals són deshabitats Morfològicament constitueixen el més antic complex de materials cristallins gneis de la GranBretanya i presenten un relleu de valls i conques i unes costes molt retallades com a conseqüència de les fractures que les han afectades Llur altitud no assoleix els 1000 m El clima és molt humit i hi…
península Antàrtica
Península
Península de l’Antàrtida que separa la mar de Weddell de la mar de Bellingshausen.
Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats, en tota…
Ben Nevis
Cim
Cim dels Highlands d’Escòcia, el més alt de la Gran Bretanya (1 343 m).
És constituït, a la base, per gneis i granit de color de rosa Al cim, de constitució porfírica i de forma aplanada, hi ha les restes d’un observatori, que fou usat del 1881 al 1905 És travessat per un túnel que condueix les aigües del loch Treigh a la hidrocentral de Fort William
comtat palatí de Chester
Història
Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.
Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre les quatre…
Calais
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, al Bolonès, França, vora el pas de Calais.
Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils fibres artificials i de productes manufacturats És el primer port francès Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval l’església gòtica de Notre-Dame segles XIV-XVI i la torre Du Guet segle XIII A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de Boulogne El…