Resultats de la cerca

Constitueix un massís granític molt degradat, cobert pel bosc Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, vi, tabac i la mineria del carbó i d’urani Com a nuclis urbans hi destaquen Pécs i Mohács, a Hongria Baranya fou una de les regions d’Hongria que restaren gairebé despoblades després de la conquesta turca segle XV Des del segle XVI començà a ésser colonitzada per serbis, però el repoblament no es completà fins que, a partir del 1720, s’hi installaren colons croats, magiars i, sobretot, alemanys El tractat del Trianon 1920 atribuí l’extrem sud-est de Baranya a Iugoslàvia, i dins d’…

Format a les muntanyes de Montenegro, té el màxim cabal en març-abril 1500 m 3 /s Seguint la direcció S-N, fa de límit entre BòsniaiHercegovinai Sèrbia A la seva vora, el 1914, les tropes austrohongareses superaren la resistència sèrbia, però deturaren llur avanç

La geografia física A banda de la península d’ Ístria , el sector septentrional de Croàcia comprèn les valls del Sava, que travessa la regió de nord-oest a est, i del Drava, que fa de frontera amb Hongria, separades per serralades de poca altitud Bilo Gora, Požeška Gora i Kalničko El sud, per contra, és muntanyós i trencat, amb una morfologia càrstica que el diferencia de l’altre sector Els materials calcaris hi són molt erosionats, amb abundància de pòlie L’altitud mitjana és de 700 m La costa és alta i espadada, amb nombroses illes que les voregen El clima és continental al nord i temperat…

Comprenia els actuals estats de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia i Macedònia Fins el 1991, any en què començà a desmembrar-se, l’estat limitava amb Itàlia i Àustria al NW, Hongria al N, Romania i Bulgària a l’E, Grècia i Albània al S i la mar Adriàtica a l’W La capital era Belgrad En el moment de la seva màxima extensió, la superfície era de 255804 km, i a final dels anys vuitanta la població era d’uns 23 milions d’habitants Des del 1946 fou una república socialista federativa La història Procés…

És un important centre de producció i d’elaboració de tabac Antiga capital de Sèrbia, la ciutat vella, amb les seves mesquites i els seus carrerons, té un caire oriental

Situada sobre una terrassa de l’alt Vardar, al peu del Suva Gora, és un nus de comunicacions important i un centre comercial que ha tingut un gran desenvolupament al s XX 41066 h el 1921 Reconstruïda després del terratrèmol del 1963, que la destruí pràcticament tota, presenta un aspecte de ciutat moderna A les funcions pròpies administratives i comercials per la seva situació, suma les culturals universitat i industrials indústries mecàniques, químiques, del cristall i elaboració de tabac Bisbats ortodox i catòlic D’origen illíric, fou capital Scupi de la província romana de Dardània El 518…

La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia…

S'alça damunt un roquissar que domina el llac d'Okhrida, sobre les ruïnes d’un castell i d’una església bizantina parcialment convertida en mesquita És un nus de comunicacions i un centre turístic Bisbat ortodox Denominada Lychnidos al segle III aC, fou ocupada pels romans el 148 dC i passà després al domini dels bizantins amb el nom d' Akhrida 395 i dels búlgars 861 Seu episcopal des del 344, es convertí, el 971, en capital del regne búlgar A partir del 1018 pertangué successivament a Bizanci, als normands, al despotat d’Epir i al regne serbi, fins que el 1394 caigué a les mans dels turcs El…

La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania…