Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Caquetá
Riu
Riu de l’Amazònia, afluent de l’Amazones (2 800 km).
Neix a la Cordillera Oriental, Colòmbia, i a l’altura de Puerto Leguízamo rep per l’esquerra el Caguán Entra a la plana de l’Amazones salvant els últims contraforts de la cadena andina per mitjà de ràpids i cascades fins a Araracuara, on rep per l’esquerra el Yarí Prop de la frontera amb el Brasil rep per l’esquerra el riu Apaporis i pren el nom de Japurá Desemboca prop de Tefé, Brasil
Uruguai
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud (900 km de longitud, 440.000 km2 de conca i 5.500 m3/s de cabal mitjà).
Neix a la serra Geral, al Brasil Riu de règim pluvial subtropical, la major part del seu curs serveix de frontera, primer entre l’Argentina i el Brasil i després entre l’Argentina i l’Uruguai Desemboca al Río de la Plata , juntament amb el Paraná , per una boca de 15 km d’amplada És navegable en el seu curs inferior Els nombrosos salts, roques i retingues disminueixen el seu valor econòmic
Juruá
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, tributari de l’Amazones per la dreta (1 920 km).
Neix al Perú i travessa terres del Brasil
Putumayo
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, afluent per l’esquerra de l’Amazones (1 840 km de longitud i 5 000 m3/s de cabal).
Neix prop del Nudo de Pasto, a Colòmbia, i durant el seu recorregut fa de frontera entre Colòmbia i Equador i entre Colòmbia i Perú, entra al Brasil i desguassa a l’Amazones
Purus
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, un dels afluents més llargs i cabalosos de l’Amazones (3 210 km).
Neix al Perú, a l’E de la serralada Oriental, penetra al Brasil i travessa els estats d’Acre i Amazones Té molts afluents curts i desemboca a l’Amazones per la dreta És navegable en la seva major part
Paraguai
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el cinquè del continent per la seva llargada, tributari del riu Paraná, on desguassa prop de la ciutat de Corrientes (2.550 km de longitud i 1 148.000 km2 de conca).
Neix al Mato Grosso brasiler, a 300 m d’altura A 200 km de les fonts entra a la plana formada pels seus propis alluvions, dipositats sobretot a la vora dreta Travessa el Paraguai i durant bona part del seu curs serveix de frontera a aquest país, primer amb el Brasil i després amb l’Argentina Rep nombrosos afluents de l’altiplà brasiler baixen el Cuiabá, el Río Negro, l’Aquidauana i el Taquari, mentre que del sistema andí arriben el Pilcomayo i el Bermejo, que travessen el Chaco i tenen un curs poc favorable a la navegació a causa de la presència d' esteros o de ràpids Pilcomayo Les pluges…
Luxemburg
Estat
Estat de l’Europa occidental, situat entre Bèlgica a l’W i al N, Alemanya a l’E i França al S; la capital és Luxemburg.
La geografia física Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades la septentrional, o Ösling, que forma part de l’aspre massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l’Our, marca la frontera oriental el terreny, poc fèrtil, és cobert de bosc i, a l’extrem nord, de landes i torberes, i la regió centromeridional, o Gutland 'bon país', amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens El clima, continental, presenta diferències d’hivern entre el N i el S als altiplans…
Mèxic
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…
Japó
Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…