Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima…
Colima
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Pacífic Sud.
La capital és Colima Limita al nord i nord-est amb l’estat de Jalisco, i al sud-est, amb el de Michoacán La major part del territori ocupa la plana costanera, llevat de les parts nord i est, que són accidentades pels contraforts de la Sierra Madre Occidental d’origen volcànic La costa és baixa, i s’hi distingeix la badia de Manzanillo, prop de la qual hi ha la Laguna de Cuyutlán El clima és tropical uns 25°C de temperatura mitjana i entre 790 mm i 1 300 mm de pluviositat anual a la muntanya el clima és més suau La xarxa fluvial és formada pels rius Chihuatlán al nord, Armería al…
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū…
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram…
Artois
Província
Antiga província del nord de França que correspon, en gran part, al departament del Pas-de-Calais.
La capital era Arràs Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura blat, bleda-rave i farratge i la ramaderia d’estable La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més…
Borgonya
Antiga província de França, limitada al N per la Xampanya, a l’W pel Nivernès i el Borbonès, al S pel Lionès i la Bresse, i a l’E per la Savoia i el Franc Comtat.
És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el…
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis…
Borneo
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…