Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
comtat de Clermont-en-Beauvaisis
Història
Territori feudal francès al voltant de la vila de Clermont.
Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
comtat de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…
Château-Gontier
Localitat
Localitat del departament de la Mayenne, al País del Loira, França.
La vila es creà al voltant d’un castell bastit al s XI
Nantua
Ciutat
Ciutat del departament d’Ain, França.
Centre turístic format al voltant del petit llac homònim Església del s XII, que fou seu d’un actiu monestir benedictí
Sant Joan d’Arròs
Santuari
Santuari del municipi de Viella (Vall d’Aran) dins l’antic terme d’Arròs i Vila.
És situat a la vall de Varradòs, a la dreta del riu, al peu del Montlude Al seu voltant hi ha el grup de bordes de Sant Joan d’Arròs
Barumini
Poblat de la cultura nuràgica de Sardenya, 60 km al N de Càller, completament excavat, el més ben conegut d’aquesta cultura.
És un conjunt de cases de planta rodona al voltant d’una torre nurag central Fou habitat des del 1500-1400 aC fins a l’època romana Fou excavat per Lilliu 1951-56
vall de Toran
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
el Capitoli
© Fototeca.cat
Turó
Un dels set turons de Roma on fou bastit el temple dedicat a la Tríada capitolina: era un temple toscà amb la cel·la dividida en tres espais per tal de posar l’estàtua de Júpiter al centre, i als costats, les de Juno i de Minerva.
Hi hagué també altres temples i el Tabularium , conservat en part, sobre el qual fou construït el palau del senat actual seu del govern municipal romà El conjunt que formen aquest palau, el Museo Capitolino i el Museo dei Conservatori, al voltant de la plaça presidida per l’estàtua de Marc Aureli, fou dissenyat per Miquel Àngel
Argenteuil
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Oise, a l’Illa de França, França, situada vora el Sena, a les rodalies de París.
Desenvolupada en el primitiu nucli que nasqué al voltant d’un monestir creat al s VII, actualment és un nucli industrial de gran activitat metallúrgica, d’obtenció de productes químics i de fabricació de mobles És alhora un centre agrícola que abasta París Cap a la dècada del 1870, Manet i, especialment, Monet la prengueren sovint com a tema d’alguns de llurs quadres impressionistes més coneguts