Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
la Femosa
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors
Santa Maria de l’Horta
Santuari
Antic santuari del municipi de Lleida (Segrià), al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià Santa Maria de Gràcia, mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida
Montcada
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, al límit amb el municipi de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla
Sucs
Poble
Poble del municipi de Lleida (Segrià), al NW del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.
El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII Ha estat repoblat a mitjan s XX per l’Instituto Nacional de Colonización Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires,…
les Torres de Sanui
Caseria
Antic poble
Caseria disseminada i antic poble del municipi de Lleida (Segrià), a 5 km de la ciutat, al NW, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic
clamor de Noguerola
Riu
Curs d’aigua del Segrià que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme d’Alpicat, i que desemboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al N de la ciutat de Lleida.
Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià