Resultats de la cerca

Esdevingué cistercenca —de la filiació de Claravall— el 1145 En foren filials Fontfreda Carcassona, Candelh Albi i Santes Creus Tarragona El 1271 fundà un collegi a Tolosa per a estudiants cistercencs Suprimida i venuda l’any 1791, fou demolida quasi totalment entre el 1793 i el 1815

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…

Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…

L’edifici Només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud Se n’han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se, per tant, a la topografia del terreny El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d’una finestra biforada de la qual ha desaparegut la columneta Les dues estances del costat sud són de planta rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada La més gran tenia una volta de canó, avui esfondrada, i s’hi poden veure dues portes adovellades de mig…

Situació i presentació El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW fins a la serra del Verd cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE, separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol 2 214 m a l’extrem SW i la serra de Guixers SE Limita al N amb Gósol Berguedà i Tuixén i la Vansa Alt Urgell, a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys Comprèn el sector oriental del gran…

Situació i presentació És considerat la capital de la comarca lluçanesa, de la qual constitueix la població més important i dinàmica Situat en un altiplà al S del terme de Lluçà, entre les depressions de la riera de Lluçanès E i de Merlès W, limita al N amb l’extens terme de Lluçà, al NE amb Sant Martí d’Albars, a l’E amb Olost, al SE i el S amb Oristà i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té un enclavament dit de la Bauma entre les terres d’Oristà i Sant Feliu Sasserra El terme és ric en fonts, com la de la Coromina, la de les Canyes, etc Biogeogràficament, hom pot parlar d’un domini de…

Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un enclavament a les terres…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…