Resultats de la cerca

En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica

El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti

La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera

Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’Armanyac

Neix a l’extrem sud-oriental dels Sudets, al peu de l’Oderské, a Txecoslovàquia, on rega la Moràvia Septentrional, i passa per Ostrava, aigua avall de la qual entra a Polònia, que recorre de SE a NW Rega la baixa Silèsia, passa per Breslau i, pocs quilòmetres abans d’Eisenhüttenstadt RDA, rep el Neisse de Lusàcia, afluent principal per l’esquerra, i des d’aquesta confluència serveix de límit fronterer entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, fins poc abans de desembocar al golf de Szczecin, a través d’un delta llarg i estret Passa per Frankfurt de l’Oder i Szczecin L’Oder és un riu…

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a…

L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els seus successors…

Neix als monts Tanglha, a l’E del Tibet, corre per profundes gorges i, després de travessar l’altiplà de Yunnan, forma frontera entre Birmània i Laos, on rep el Nam Ou per la dreta, passa per Luang Prabang, forma frontera entre Tailàndia i Laos i passa per Vientiane i Savanakhet Continua en direcció S, a través de Cambodja i el Vietnam del Sud, i desemboca, per un gran delta, a la mar de la Xina Meridional Té fortes variacions estacionals de 15000 m 3 /s a l’estació seca a 60000 m 3 /s a la plujosa, i les inundacions cobreixen 20000 km 2 la població habita en les elevacions de terreny o en…

Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram…