Resultats de la cerca

Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i…

Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal

Neix als Carpats Orientals, a la Bucovina ucraïnesa, i desemboca al S de Galaţi Romania

Neix als Carpats orientals, dins Ucraïna, traça la frontera entre Romania i Moldàvia i desemboca aigües avall de Galaţi

És format a Dej Romania per la conjunció del Gran Someş i el Petit Someş, passa per Satu Mare i desemboca poc després d’entrar a Hongria

Neix a Romania, als Carpats de Moldàvia, travessa Transsilvània en direcció SW, i desguassa al Tisza a Szeged, Hongria És l’afluent més cabalós del Tisza, i la seva vall constitueix una concorreguda ruta de tràfic

És el port fluvial més important del país i nus de comunicacions amb Romania un pont doble, de carretera i ferrocarril i de 224 m de llarg, l’enllaça amb la riba esquerra del Danubi Indústria alimentària, metallúrgia, refineries de petroli

Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…

La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania

Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…