Resultats de la cerca

Situada a les ribes del Mosella, del Meurthe i del canal navegable del Marne al Rin, es destaca pel conjunt urbanístic s XVIII, format per la plaça Stanislas, l’arc de triomf i la plaça de la Carrière, tancada pel palau del govern i vorejada per la gran zona verda de la Pépinière Ultra un centre administratiu, és també nucli industrial siderúrgic i metallúrgic, funció derivada de la seva situació prop dels importants jaciments fèrrics lorenesos Les àrees industrials modernes se situen a Heillecourt, al S, Seichamps, al NE, i Ludres, al SE, mentre que el sector de Le-Haut-du-…

És una àrea d’altiplans d’una altitud mitjana de 500 m dominats per crestes de flysch, agudes i escarpades, que culminen al Babia Góra 1 725 m El principal recurs econòmic és l’explotació forestal, juntament amb la ramaderia

El seu règim és nivopluvial i el mòdul absolut a la desembocadura és de 38 m 3 /seg, amb crescudes a la primavera i a l’estiu Neix als monts Karkonosze, passa per Jelenia Góra i Bolesławiec, aigua avall de Małomice rep el riu Kwisa i desguassa a l’Oder prop de Krosno Odrzańskie El riu és aprofitat i regulat per un gran pantà al nord de Jelenia Góra 50 milions de m 3 i per altres embassaments més petits

Indústries elèctriques, metallúrgiques, papereres i alimentàries Centre dels Piast polonesos al segle XII, tingué ducs propis del 1281 al 1532 i després pertangué successivament a Àustria i a Prússia

El desenvolupament industrial de la ciutat indústria pesant, principalment s’inicià a mitjan s XIX

Comprèn els actuals departaments de Meurthe i Mosella, el Mosa, el Mosella i els Vosges El principal centre urbà és Metz Zona fronterera entre França i Alemanya, és una regió de pas travessada pels grans eixos de comunicació europeus Orogràficament, constitueix l’extrem oriental de la conca sedimentària de París a excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental El relleu d’altiplans calcaris alterna amb planes argiloses en bandes paralleles i longitudinals en  cuestas La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosella El clima és rigorós, amb hiverns molt freds L’evolució…

El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional  Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…

La geografia És travessada pel riu Moskva, a una altitud mitjana de 120 m Moltes particularitats del relleu són conseqüència dels canvis introduïts per l’activitat de la població al llarg dels segles El clima és moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10°C gener i de 18°C juliol La diferència entre la temperatura del centre de la ciutat més elevada i la de la perifèria pot arribar, a l’hivern, a 12-10°C Al Moskva conflueixen el Jauza, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun’, per l’extrem oest de…

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…