Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
ducat d’Atenes
© fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes
.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
Esglésies
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Carbonia, al sud-oest de l’illa.
Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La…
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…
Castrovilari
Història
Castell situat a l’Epir, davant l’illa de Corfú, peça clau en la lluita del capitost albanès Simon Zenevissi contra els turcs, al s XV.
Joan Claver, nomenat virrei de l’Epir i Morea per Alfons IV de Catalunya-Aragó, s’hi installà el 1445
Bonaire
Barri
Barri de Càller, a Sardenya.
Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons d’Aragó, el 1324, damunt el campament installat durant el setge de Càller Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana Jaume II li atorgà 1325 privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta El 1336 arribà a tenir uns 8 000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller La seva antiga…
Barceloneta
Història
Població de Sardenya fundada per l’infant Alfons, després Alfons IV de Catalunya-Aragó, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327 Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire
ducat de Bisceglie
Història
Jurisdicció feudal concedida per Frederic I de Nàpols al seu nebot Alfons d’Aragó (1498), príncep de Salern.
A la mort d’aquest passà al seu fill Roderic d’Aragó, primer duc de Sermoneta
es Born
Plaça de Palma (Mallorca), antigament lloc habitual dels actes públics de la ciutat: justes i torneigs, festes populars i actes inquisitorials (entre el 1581 i el 1645).
El 1620 es convertí en una plaça allargada en ésser desviat el torrent de la Riera Fou reformat el 1833 i hom hi construí la font de les Tortugues El 1877 fou eixamplat amb motiu de la visita d’Alfons XII i prengué les característiques que fonamentalment encara conserva
Siderocàstron
Història
Fortalesa medieval grega, a Beòcia.
El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu
comtat de Caserta
Història
Territori feudal erigit a la primera meitat del s XII per Roberto di Lauro.
El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne