Resultats de la cerca

Cobejat pels veïns regnes de Granada, Màlaga i Sevilla, fou finalment annexada per al-Mu'tamid a aquest darrer

Fou conquerida pels hittites sota Šuppiluliumaš I 1355 aC, i finalment fou incorporada a l’imperi assiri ~1336 aC

Descoberta per Colom 1493, fou ocupada 1650 pels francesos més tard esdevingué danesa 1733 i finalment fou adquirida pels EUA 1917

A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs

Ja citada a la Bíblia, fou conquerida per Vespasià el 68 dC A la fi del s III fou, amb el nom de Diòspolis, una seu episcopal important Conquerida pels croats el 1099, fou anomenada Sant Jordi de Lydda, perquè era el centre de la devoció a aquest sant Jordi Saladí la devastà el 1191, però fou reedificada per Ricard I Cor de Lleó Finalment perdé importància, després d’haver estat saquejada pels mongols 1221

Situada a la riba del Mosella, prop de la frontera amb Luxemburg i amb Alemanya, és un important centre metallúrgic i també destaca per la indústria química Ciutat carolíngia, al s XI passà als comtes de Luxemburg, i a la fi del s XV a la casa d’Àustria, fins que finalment fou cedida a França pel tractat dels Pirineus 1659 Entre els monuments d’interès cal destacar el castell dels comtes de Luxemburg s XIII i els edificis de la plaça del Mercat

Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i…

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hittites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals

Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi…