Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’…
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
Boknfjord
Fiord
Fiord del sud-oest de Noruega, a la mar del Nord, al nord de Stavanger.
A l’entrada hi ha l’illa de Karmøy Té 21 km d’amplada a la boca d’entrada i 58 km de llargària
Manyč
Llac
Sistema de llacs i maresmes, a la depressió Kuma-Manyč, que separa la plana de l’Europa oriental de la precaucàsica i que és considerada convencionalment com la frontera entre Europa i Àsia.
Té una amplada de 20 a 30 km al centre, només 1-2 km El llac més gran és el Manyč-Gudilo 344 km 2
estret de Malaca
Estret marí
Braç de mar que separa la península de Malaca de l’illa de Sumatra.
D’una longitud d’uns 780 km i una amplada mínima de 55 km, és la via de comunicació principal entre l’oceà Índic i el Pacífic
la Gironda
Estuari de la costa sud-oest de Gascunya format per la Garona i la Dordonya.
De 72 km de longitud, té una amplada de menys de 5 km a l’entrada Hi ha el port mercant de Bordeus i el petrolífer de Paulhac
Krkonoše
Massís
Massís orientat de NW a SE i que forma un contrafort de la serralada dels Sudets.
D’una longitud de 37 km, l’amplada no ultrapassa els 25 km, i l’altitud màxima és de 1 603 m Fa de frontera entre Polònia i la República Txeca
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent
llac de Zúric
Llac
Llac suís, entre els cantons de Sankt Gallen, Schwyz i Zúric.
Té 40 km de llargària, d’1 a 4 km d’amplada i 143 m de profunditat màxima Pont carretera i ferrocarril entre Pfäffikon i Rapperswil Origina el riu Limmat, que travessa la ciutat de Zúric