Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Himàlaia
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…
Manāslu
© Fototeca.cat
Cim
Cim de l’Himàlaia (8 128 m).
Fou explorat per primera vegada el 1956 per una expedició japonesa
Makalu
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central, al SE de l’Everest (8 470 m).
Fa de frontera natural entre el Nepal i el Tibet
plana Indogangètica
Plana d’Àsia que uneix la península de Dècan, a l’Himàlaia.
És una conca sedimentària, formada en el Terciari i reblerta de materials erosionats de l’Himàlaia De 3 000 km de llargada en direcció E-W, s’estén entre el golf de Bengala i la mar d’Aràbia La drenen els rius Indus, Ganges i Brahmaputra El clima és monsònic a les regions orientals cap a l’W disminueixen les precipitacions
Cho Oyu
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i la Xina (8 189 m).
Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954
Lhotse
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central (8 501 m), el quart més alt del món, a la frontera entre el Nepal i la Xina (Tíbet).
Fou escalat per primera vegada pels suïssos EReiss i FLuchsinger 1956
Transhimàlaia
Serralada
Sistema muntanyós del Tibet.
Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…
Catalunya Zom
Cim
Cim de 6 060 m d’alt situat al massís de l’Hindūkush, a la regió de l’Ano-Gol.
Fou escalat per primera vegada per ECivís, JCerdà, GRoca, JPons i JMAnglada el 31 de juliol de 1969, formant part de l’Expedició Barcelona 1969 a l’Hindūkush Himàlaia
Sutlej
Riu
Riu de l’Àsia meridional, afluent, per l’esquerra, de l’Indus (1 600 km).
Neix, amb el nom de Langchuhe, al Tibet, al llac Manasarovar, flueix cap al NW i després, en direcció W, entra a l’Índia Travessa l’Himàlaia per una sèrie de gorges i arriba al Panjab, on forma frontera entre l’Índia i el Pakistan Ja en aquest estat, rep per la dreta el Chenāb, amb el qual forma el Panjnād, fins a desguassar a l’Indus prop de Chacharan