Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Lannion
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al departament francès de les Costes del Nord.
Situada al NW de Saint-Brieuc, és centre nacional d’estudis de telecomunicacions
Antigua i Barbuda
![](/sites/default/files/media/FOTO2/antiguabarbuda.jpg)
Vista de la costa d’Antigua i Barbuda
© Tourism of Antigua and Barbuda
Estat
Estat de les Petites Antilles que comprèn les illes Antigua (280 km2), Barbuda (161 km2) i Redonda (1 km2); la capital és Saint John's, situada a l’illa d’Antigua.
La geografia Respecte a l’agricultura, els principals conreus són la canya de sucre, la fruita i les hortalisses La ramaderia bovina ha assolit importància, com també la pesca, especialment de marisc La indústria deriva bàsicament de la transformació de la canya, però també tenen un cert pes el tèxtil, la fabricació de mobles i l’assemblatge de components electrònics El transport es fa per bones carreteres, pel port de Saint John’s, i per l’aeroport de Coolidge, situat 7 km al NE de Saint John’s El comerç exterior, molt deficitari, intercanvia manufactures i béns de primera necessitat Les…
Vernon
Ciutat
Ciutat del departament d’Eure, a la Normandia, França, a la riba esquerra del Sena.
Centre turístic, té, a més, indústries metallúrgiques, elèctriques i farmacèutiques Hi ha també un centre d’investigacions balístiques i aerodinàmiques El 1366 hi fou signat un acord entre Carles V de França i Carles II de Navarra, a conseqüència de la derrota del navarrès a Cocherel 1364 Carles II renuncià la Xampanya, Brie i Bretanya, i rebé una part de Normandia i Montpeller Malgrat les destrosses de la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de Notre Dame s XIV-XV i la torre dels Arxius, del s XII, restaurada
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…
Barbuda
Illa
Illa de les Petites Antilles (illes Leward), a l’estat d’Antigua i Barbuda.
Formada per calcàries en part carstificades, les regions septentrional, occidental i meridional són planes i sorrenques En una gran part és envoltada d’esculls corallins El bosc hi és escàs La població és formada per negres de religió protestant, que parlen un crioll anglès Els recursos econòmics principals són el turisme, l’agricultura canya de sucre, cotó, tabac, fruita tropical, la producció de carbó vegetal i la pesca L’única població important és Codrington 900 h est 2000 L’illa fou una propietat privada fins el 1872, que passà a ésser-ho de la Barbuda Island Company després formà part,…
península Antàrtica
Península
Península de l’Antàrtida que separa la mar de Weddell de la mar de Bellingshausen.
Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats, en tota…
comtat palatí de Chester
Història
Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.
Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre les quatre…
Calais
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, al Bolonès, França, vora el pas de Calais.
Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils fibres artificials i de productes manufacturats És el primer port francès Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval l’església gòtica de Notre-Dame segles XIV-XVI i la torre Du Guet segle XIII A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de…
ducat paria de Vendôme
Història
Territori francès erigit el 1515, sobre el seu comtat de Vendôme, a favor de Carles de Borbó-Vendôme (mort el 1537).
El fill i successor d’aquest esdevingué rei Antoni I de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana III, i foren pares del tercer duc, que esdevingué rei Enric IV de França, el qual cedí el ducat el 1598 al seu fill legitimat de Gabrielle d’Estrées, Cèsar de Borbó-Vendôme mort el 1665, que fou governador de Bretanya i Borgonya i es distingí en la lluita contra els hugonots, i el 1655 vencé una esquadra castellana davant Barcelona Fou succeït pel seu fill Lluís de Borbó-Vendôme, i aquest també pel seu fill Lluís Josep de Borbó-Vendôme, que en vida del pare fou duc de Penthièvre,…
batalla del Somme
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al curs alt del riu Somme, al nord-est del departament del mateix nom i al sud-est del Pas de Calais, entre l'1 de juliol de 1916 i el 18 de novembre de 1916.
D’una durada total de 141 dies, fou la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial Planejada com una ofensiva aliada francobritànica sobre el front occidental, en principi havia de ser duta a terme per un nombre similar de tropes britàniques i franceses, però l’inici pocs mesos abans de la batalla de Verdun desvià bona part dels efectius francesos, que foren substituïts per britànics Després d’uns avenços escassos, el front s’estabilitzà en una línia d’uns 25 km, al llarg dels quals ambdós bàndols s’enfrontaren en sagnants combats d’atrició Bé que els aliats tan sols aconseguiren…