Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
el Capitoli
El Palazzo Senatorio al Capitoli de Roma
© Fototeca.cat
Turó
Un dels set turons de Roma on fou bastit el temple dedicat a la Tríada capitolina: era un temple toscà amb la cel·la dividida en tres espais per tal de posar l’estàtua de Júpiter al centre, i als costats, les de Juno i de Minerva.
Hi hagué també altres temples i el Tabularium , conservat en part, sobre el qual fou construït el palau del senat actual seu del govern municipal romà El conjunt que formen aquest palau, el Museo Capitolino i el Museo dei Conservatori, al voltant de la plaça presidida per l’estàtua de Marc Aureli, fou dissenyat per Miquel Àngel
Capadòcia
Paisatge de la Capadòcia, centrat pels habitatges rupestres
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…
comtat de Capaccio
Història
Jurisdicció feudal napolitana, concedida el 1504 i confirmada el 1516 a Bernat de Vilamarí
.
Passà als Sanseverino, prínceps de Salern
Cantal
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, a França.
La capital és Orlhac
Canop
Ciutat
Antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, prop de l’actual Abū Qīr.
Fou un centre de la indústria d’ungüents i lloc d’esbarjo d’Alexandria Osiris hi fou adorada sota la forma de recipient amb cobertura de cap humà
Canaan
Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.
Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC
Canà
Les noces de Canà: Jesucrist converteix l’aigua en vi (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Ciutat
Ciutat de Galilea, on, segons l’evangeli de Joan, Jesús obrà el primer miracle en convertir l’aigua en vi en unes noces.
Sembla que es tracta de Kafr Kanna, entre Natzaret i el llac de Tiberíades El tema de les noces de Canà ha estat tractat iconogràficament ja des d’època paleocristiana Destaca l’obra, de grans dimensions, del Veronès actualment al Musée du Louvre A la catedral de Barcelona es conserva, dins el retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell, una notable representació del tema
principat de Cammin
Història
Territori eclesiàstic del Sacre Imperi, a Pomerània.
N'era titular el bisbe de la ciutat de Cammin, situada fora dels seus límits Es convertí des del 1556 en un apanatge dels secundogènits dels ducs de Pomerània Entre el 1648 i el 1679 passà a Brandenburg
comtat de Cammarata
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida, el 1364, a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale
Cambrésis
Petita regió al sector sud dels departaments francesos del Nord i del Pas-de-Calais, entre la planura de Flandes i la conca de París.
La capital és Cambrai Altres nuclis importants són Cateau i Solesmes