Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
vil·la d’Este
Vista de la vil·la d’Este
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Vil·la situada a Tívoli.
El cardenal Hipòlit d’Este la feu reconstruir en estil renaixentista per Pirro Ligorio 1549-51 L’interior fou decorat per artistes manieristes, com Girolamo, Muziano i els Zuccari El jardí, del tipus de jardí escenogràfic, és elevat sobre terrasses simètriques i adornat amb jocs d’aigua, coves i estàtues
castell d’Estanyol
Castell
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria, a Tessàlia.
Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380
Esquilí
Turó
Nom d’un dels set turons on fou fundada la ciutat de Roma.
Hi han estat trobades restes d’un hipogeu amb pintures murals s III aC que enllacen la tradició pictòrica etrusca amb la romana representen escenes de la primitiva història de Roma i són considerades com una mostra de l’escola de Fabi Píctor Al s IV dC hi fou construïda la basílica de Santa Maria Major
Espíritu Santo
Illa
Illa de Vanuatu, la més gran de l’arxipèlag.
El principal recurs econòmic és l’agricultura cacau, cafè
Ešnunna
Ciutat
Ciutat de Mesopotàmia, prop de la riba esquerra del Diyālā, que actualment rep el nom de Tall al-Asmar.
Fou excavada els anys 1930-36 Era regida pel codi d’Ešnunna molt semblant al codi d'Hammurabi, les còpies del qual, trobades entre el 1945 i el 1947, daten del regnat de Daduša ~1800 aC l’original potser fou elaborat a l’època de Lipit-Ištar d’Isin 1934-24 aC
serralada d’Eslovènia
Vista del Triglav des de Trenta, amb el Kanjavec a la dreta, ambdós formen part de la serralada d'Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / J. Skok
Serralada
Conjunt de muntanyes, a la capçalera sud-oriental dels Alps, que assenyala el pas de la serralada alpina a la plana danubiana.
És format pel grup dels Karawanken, del qual es desprenen el massís de Pohorje, a l’E, i els Alps Julians, al SW
Esglésies
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Carbonia, al sud-oest de l’illa.
Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi…
Esdreló
Història
Antiga regió i plana del nord de Palestina, anomenada també de Jezrahel o de Megiddo, dues de les seves viles més importants.
En l’antiguitat fou sovint camp de batalla
Escandinàvia
Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…