Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Downing Street
Carrer de Westminster, Londres, on hi ha la residència oficial del primer ministre i el lloc de reunions del gabinet (número 10), com també les residències oficials del ministre de finances i del d’afers estrangers.
Doubs
Història
Departament de la regió adnministrativa de Borgonya i Franc Comtat, França.
La capital és Besançon
Doubs
Riu
Riu de França, afluent, per l’esquerra, del Saona (450 km).
Neix a les muntanyes del Jura i, seguint la direcció SW-NE fins a Audincourt, fa frontera entre Suïssa i França s’orienta després cap al sud-oest, fins a arribar a Chalon-sur-Saône, on desguassa Passa per Besançon És de règim nivopluvial, amb un cabal mitjà de 54 m 3 /s
Douai
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, situada a la vora del riu Scarpe, en una important conca hullera.
Nucli industrial indústria metallúrgica, química, alimentària i de maquinària agrícola Entre els edificis importants es destaquen l’ajuntament, gòtic florit s XV, el palau de justícia s XVIII, i les esglésies de Saint-Pierre s XVI-XVIII, amb un campanar gòtic, i Saint-Jacques s XVIII, amb pintures murals El monestir de Saint-Edmond s XVII, propietat d’una comunitat anglesa i destinat a panteó dels Stuart, fou un important centre cultural als s XVII i XVIII És l’antiga Castrum Duacense , que es convertí aviat en centre de la indústria de draps flamenca El 1477 passà al poder dels…
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les…
Dordonya

Cabanes de pedra de Breuil (Saint-André-d'Allas, Dordonya)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…
Dongola
Història
Regne nubi.
Des del 1530 aC formà part de l’antic Egipte A mitjan segle IV es convertí en un regne cristià, i comercià activament amb Bizanci als segles IX i X El 1275 passà a Egipte Mohamed Alí governà el territori el 1820, i més tard restà en poder dels mahdistes, des del 1895 fins al 1896, que passà al Sudan
el Donasà
Comarca occitana, al Llenguadoc, situada als Pirineus, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que la separa del País de Salt.
Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del segle X pertangué als comtes de Cerdanya…
Dombes
Comarca de França, al departament d’Ain, que s’estén entre la Saona a l’oest, el Roine al sud i l’Ain a l’est.
És un altiplà de 250 m alt, amb aiguamolls dessecats i aprofitats per al conreu d’hortalisses
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals