Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Naïm
Història
Antiga vila de Galilea, situada prop de Natzaret.
És anomenada pel fet que, segons l’evangeli de Lluc, Jesús hi ressuscità el fill d’una vídua del lloc
Nahuel Huapí
Llac
Llac de la Patagònia, d’origen glacial, situat a les províncies de Neuquén i Río Negro, a la Cadena Litoral, a 764 m sobre el nivell del mar.
Dominat pel Monte Tronador, els seus voltants són parc nacional, amb San Carlos de Bariloche com a centre turístic
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
Muztagh
Cim
Pic rocallós a tocar de la glacera de Baltoro, al massís del Karakoram, al Caixmir (7 293 m).
Presenta parets molt verticals coronades per glaceres i neus perpètues La primera ascensió fou feta pel britànic Hartog el 1956
regne de Moab
Història
Antic regne del Pròxim Orient, situat a l’est de la mar Morta, que s’estenia des del sud d’aquesta mar fins més enllà de l’Arnon.
A l’entrada dels israelites a Palestina, els moabites intentaren de deturar-ne l’avanç i, a l’època dels jutges ~1200-1020 aC, Eglon, rei de Moab, imposà tribut al territori de Benjamí, David el sotmeté i, després de la separació d’Israel i Judà 932 aC, féu el mateix Omri, rei d’Israel 886-875 aC En el regnat d’Ocozies 853-852 aC, però, Meša s’alliberà dels israelites, i la campanya de Joram 852-842 aC contra la capital moabita acabà en un fracàs Jeroboam II 784-744 aC tornà a sotmetre els moabites, els quals ho foren també pels assiris i, més tard, per Nabucodonosor II 582 aC…
Mitry-Mory
Ciutat
Ciutat de França, al departament de Sena i Marne.
Refineria de sucre
comtat de Mitra
Història
Territori grec de l’imperi Bizantí, dit també comtat de Demetrius
, que passà de la família Melissenos als Novelles per l’enllaç (1320) d’una filla de Gabriel Melissenos amb Ot de Novelles.
Comprenia el territori de l’antiga ciutat de Demetrius, capital de Magreria, estratègicament situada al N del golf de Pagasae guardava els accessos a les planes del nord de Tessàlia i constituïa l’avançada més septentrional de la Grècia catalana Al s XII el comte de Mitra era, després del de Salona, el vassall més poderós de la Grècia catalana, i podia posar en peu de guerra 1500 albanesos a cavall El 1379 el comte de Mitra es destacà pel seu ajut al rei Pere el Cerimoniós contra la Companyia Navarresa que atacava els drets d’Atenes i Neopàtria
baronia de Misilmeri
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1397, a Gilabert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo
Mísia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, entre la mar de Màrmara i l’Egea, que confinava amb la Lídia, Frígia i Bitínia.
Dividida en diverses regions la Mísia menor, dita Hellespont, la Mísia major, la Troàda i la Teutrània, que no sempre mantingueren els mateixos límits, fou habitada des d’una època molt antiga, segons el testimoni d’Homer Fou dominada pels perses al s VI aC, i a l’època hellenística per Alexandre el Gran i pels selèucides Absorbida al s III aC pel regne de Pèrgam, passà a mans dels romans el 133 aC Fou sempre una regió sotmesa a una forta influència de l’hellenisme, que encara s’accentuà sota el domini dels reis de Pèrgam
baronia de Miserendino
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernò, a qui fou confiscada per rebel.
Fou confirmada de nou el 1453 a Galceran de Corbera, mestre racional i president de Sicília, que la comprà a Beatrice Arezzo El 1622 passà als Filingeri, prínceps de Cutò