Resultats de la cerca

Utilitzada ja a l’edat mitjana com a lloc de pas, avui hi passen un ferrocarril i una carretera que comunica França amb Itàlia Col du Mont Cenis

És situada vora el Sambre i prop de la frontera amb Bèlgica Centre d’una aglomeració industrial, amb fargues i manufactures metallúrgiques i tèxtils, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i conserva una part de les muralles fetes bastir per Vauban

Neix als Niedere Tauern, Àustria Rega l’Estíria, passa per Graz, i en el curs baix, fa de frontera primer entre Àustria i Eslovènia i, més endevant, entre Croàcia i Hongria Desguassa al Drava prop de Legrad

Neix a Romania, als Carpats de Moldàvia, travessa Transsilvània en direcció SW, i desguassa al Tisza a Szeged, Hongria És l’afluent més cabalós del Tisza, i la seva vall constitueix una concorreguda ruta de tràfic

És situada a la vora esquerra del Sena, davant Meulan Construccions aeronàutiques Esports de vela

Fabrica instruments de precisió Provinent d’una antiga construcció merovíngia, té una església romanicogòtica dels s XII-XV

La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709

Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III

Centre de la indústria de materials plàstics

És un suburbi industrial de Lió amb indústries metàlliques, foneries, cables, material hidràulic i maquinària agrícola També té construcció de material elèctric, productes farmacèutics, tèxtils, confecció i adoberies Conserva dos castells del s XVI Gran Perron i Petit Perron