Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Maurienne
Vall
Vall dels Alps francesos, a la Savoia, solcada pel riu Arc, la força del qual és aprofitada per algunes indústries metal·lúrgiques i químiques.
Utilitzada ja a l’edat mitjana com a lloc de pas, avui hi passen un ferrocarril i una carretera que comunica França amb Itàlia Col du Mont Cenis
Maubeuge
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a Normandia, França.
És situada vora el Sambre i prop de la frontera amb Bèlgica Centre d’una aglomeració industrial, amb fargues i manufactures metallúrgiques i tèxtils, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i conserva una part de les muralles fetes bastir per Vauban
Mur

Molí al riu Mur en un tram on fa de límit entre Àustria i Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / D. Mladenovič
Riu
Riu d’Europa, afluent del Drava (435 km).
Neix als Niedere Tauern, Àustria Rega l’Estíria, passa per Graz, i en el curs baix, fa de frontera primer entre Àustria i Eslovènia i, més endevant, entre Croàcia i Hongria Desguassa al Drava prop de Legrad
Mureş
Riu
Riu de la conca del Danubi, afluent del Tisza (803 km).
Neix a Romania, als Carpats de Moldàvia, travessa Transsilvània en direcció SW, i desguassa al Tisza a Szeged, Hongria És l’afluent més cabalós del Tisza, i la seva vall constitueix una concorreguda ruta de tràfic
Les Mureaux
Ciutat
Ciutat del departament dels Yvelines, França.
És situada a la vora esquerra del Sena, davant Meulan Construccions aeronàutiques Esports de vela
Palaiseau
Ciutat
Ciutat del departament d’Essonne, França, prop d’Yvette.
Fabrica instruments de precisió Provinent d’una antiga construcció merovíngia, té una església romanicogòtica dels s XII-XV
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
Oyonnax
Ciutat
Ciutat del departament d’Ain, al Jura, França.
Centre de la indústria de materials plàstics
Oullins
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, França.
És un suburbi industrial de Lió amb indústries metàlliques, foneries, cables, material hidràulic i maquinària agrícola També té construcció de material elèctric, productes farmacèutics, tèxtils, confecció i adoberies Conserva dos castells del s XVI Gran Perron i Petit Perron