Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Isère
Riu
Riu de França, afluent del Roine per l’esquerra (290 km).
Neix als Alps i recorre, encaixat, les valls de Tignes i Tarentaise Abans d’arribar a Grenoble, on rep el Drac, passa pel Grésivaudan Desguassa al Roine, al nord de Valença, El curs superior és de règim nival, i l’inferior, nivopluvial
Isàuria
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, a la cadena del Taure.
Unida a Cilícia, fou regida per un comes Donà a l’imperi Bizantí la dinastia dels isàurics En contínues lluites, pel seu veïnatge amb el món àrab, caigué en poder otomà al s XIV
Iō-jima
Illa
Illa de l’arxipèlag Volcano, al Pacífic Occidental.
Escenari 1945 d’una de les batalles de la guerra entre els EUA i el Japó al Pacífic, fou administrada pels EUA fins el 1968, que tornà al Japó
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…
Indre
Riu
Riu de França, afluent del Loira per l’esquerra (265 km).
Neix a la Marca llemosina i passa per Châteauroux, Châtillon-sur-Indre, Loches, Montbazon i Azay-le-Rideau
plana Indogangètica
Plana d’Àsia que uneix la península de Dècan, a l’Himàlaia.
És una conca sedimentària, formada en el Terciari i reblerta de materials erosionats de l’Himàlaia De 3 000 km de llargada en direcció E-W, s’estén entre el golf de Bengala i la mar d’Aràbia La drenen els rius Indus, Ganges i Brahmaputra El clima és monsònic a les regions orientals cap a l’W disminueixen les precipitacions
Índies Orientals
Història
Denominació que reberen els territoris de l’Extrem Orient per oposició a les Índies Occidentals
.
Bé que de primer el nom es referí a la Xina, l’Índia i el Japó, s’estengué a d’altres possessions europees al SE asiàtic i a Oceania, en particular a les colònies holandeses a Indonèsia El nom fou adoptat també per diverses companyies comercials que traficaven entre Europa, l’Àsia oriental i Oceania, com la Companyia de l’Índia Oriental 1599 i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals 1602
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem Orient No obstant…
mines de Vetera
Vall
Mines de ferro del municipi de Cortsaví (Vallespir), prop de la torre de Vetera
.
Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya