Resultats de la cerca

Descoberta el 1810, des del 1948 és una estació meteorològica de la zona subàrtica i un punt d’escala Port Mawson dels vaixells que fan les rutes de l’Antàrtida Centre de recerques geològiques, fou declarada parc nacional el 1933

Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central

Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs El nom d’Olbia ‘feliç’,‘afortunada’ li fou donat com a signe de bon auguri De petites dimensions 2,7 ha, té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal La seva ocupació continuà en època romana

Nucli pesquer desenvolupat en un antic nucli fortificat, té indústries derivades de la pesca, i drassanes És port d’escala en la ruta de la mar del Nord i estació balneària La part alta de la ciutat conserva les muralles segle XIII i el seu beffroi Antiga capital de la tribu celta dels mòrins, els romans construïren prop la ciutadella de Bonònia que donà el nom a l’actual ciutat una fortalesa Gesoriacum , utilitzada com a pont per a conquerir Bretanya Durant l’edat mitjana esdevingué capital del comtat de Boulogne, annexat a la corona francesa en temps de Lluís XI 1477 Durant…

És un nucli industrial i turístic de la ruta dels castells del Loira Centre del petit país anomenat Blésois, entre els seus monuments destaca el castell, bastit en diverses etapes l’ala de Lluís XII 1498-1503 és gòtica, la de Francesc I 1515-24, on hi ha la famosa escala de planta octagonal, representa la consolidació del Renaixement en l’arquitectura francesa, i la de Gaston d’Orléans 1635-38 és una obra clàssica de François Mansard Sobresurten, també, l’església gòtica de Saint-Louis s XVI, reconstruïda al s XVII, el pont sobre el Loira 1717-24, diversos hôtels renaixentistes i la basílica…

Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…

Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’ampla plana de Mesopotàmia,…