Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Alfortville
Ciutat
Ciutat de la regió de l’Illa de França, al departament de Val-de-Marne, 2 km al SE de París.
Centre industrial gas natural, vidre i química
Nemours
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França, situada a la vora del Loing.
Tallers de vidre bufat Fou el centre del ducat de Nemours Església del s XVI i castell ducal, refet als s XV i XVI
Vénissieux
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, França.
Situada a la riba esquerra del Roine, al S de Lió, té indústries metallúrgiques, tèxtils, químiques i elèctriques, i conserva en part l’antiga producció artesana d’objectes de pell i de vidre
Sarrebourg
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament del Mosel·la, França.
Indústries del vidre Existent a l’època romana, fou a l’edat mitjana una de les principals bases del bisbat de Metz a la vall alta del Saar Integrada a la Lorena als s XV-XVI, passà a França el 1766
Vierzon
Ciutat
Ciutat del departament de Cher, al Berry, França.
Situada a la riba del canal del Berry, prop de la confluència del Cher amb el Yèvre, a 30 km de Bourges, al NW, és un nus de comunicacions i un important centre comercial i industrial foneries, material agrícola, aparells elèctrics, ceràmica, indústria del vidre, productes farmacèutics, calçat, mobles, etc
Les Halles
Mercat de París, fet instal·lar (~1130) per Lluís VI.
El projecte definitiu, realitzat per Victor Baltard, consistí en deu pavellons de ferro i vidre, construïts entre el 1845 i el 1866, que esdevingueren prototip de les estructures metàlliques del s XIX La construcció, ampliada del 1934 al 1936, fou enderrocada el 1973 Ricard Bofill organitzà l’espai lliure que hi quedà
Chambéry
Capital del departament de Savoia, França.
Té indústria alimentària cervesera, metallúrgiques, químiques, confecció i fabricació de vidre Centre turístic, és seu de l’arquebisbat i té tribunal d’apellació Centre d’ensenyament superior Université de Savoie 1970, i instituts universitaris Des del 1232 fou capital del comtat i, després, ducat de Savoia, fins el 1562, que la capitalitat passà a Torí, i Chambéry restà com a centre administratiu de la Savoia occidental Dels seus edificis destaquen el castell dels prínceps de Savoia, amb la Sainte-Chapelle, gòtica, i la catedral, del s XV
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…