Resultats de la cerca

Neix als monts Tanglha, a l’E del Tibet, corre per profundes gorges i, després de travessar l’altiplà de Yunnan, forma frontera entre Birmània i Laos, on rep el Nam Ou per la dreta, passa per Luang Prabang, forma frontera entre Tailàndia i Laos i passa per Vientiane i Savanakhet Continua en direcció S, a través de Cambodja i el Vietnam del Sud, i desemboca, per un gran delta, a la mar de la Xina Meridional Té fortes variacions estacionals de 15000 m 3 /s a l’estació seca a 60000 m 3 /s a la plujosa, i les inundacions cobreixen 20000 km 2 la població habita en les elevacions de…

La capital és Ajaccio   La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra…

El seu nom ve del castell de Laurac, que havia heretat Ramon Berenguer I de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1150 l’infeudà al vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1258 Jaume I cedí els seus drets al rei de França El 1478 el rei de França erigí el comtat de Lauraguès a favor de Bertrand II de la Tor, comte d’Alvèrnia, en canvi dels seus drets al comtat de Boulogne, que havia conquerit al duc de Borgonya Carles I La seva neta Anna de la Tor d’Alvèrnia, duquessa d’Albany, el deixà a la seva neboda, la reina Caterina de Mèdici Lluís XIII l’incorporà a la corona

Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el comte Bernat I…

Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…

És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…

El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…

La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…