Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Adiguèsia
República de la Federació Russa, situada a l’interior del kraj
de Krasnodar, a la plana que s’estén del riu Kuban als contraforts del Gran Caucas.
L’agricultura és el principal recurs econòmic gira-sol, tabac, ajudada per les manufactures La capital és Majkop Adiguèsia era el nom indígena de Circàssia , país annexionat a l’imperi rus el 1829 pel tractat d’Adrianòpolis Una part important dels seus habitants, anomenats circassians, txerkessos o adigués, emigrà a l’imperi otomà en 1858-64 i després del 1877 L' oblast’ autònoma fou creada el 1922 Dissolta l’URSS 1991, Adiguèsia esdevingué una república del nou estat rus
Bitínia
Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.
S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de…
Galàcia
Història
Antiga regió del centre de l’Àsia Menor en poder dels celtes (anomenats gàlates pels grecs) des del començament del sIII aC.
Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’Imperi des del…
Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard 132-135, els…
Borneo
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…
Tebes
Ciutat
Ciutat grega de la Beòcia.
Situada damunt un pujol en el límit d’una plana interna, 48 km al NW d’Atenes, ocupa l’acròpolis o Cadmea de l’antiga ciutat homònima Reconstruïda després del terratrèmol del 1893, la ciutat actual s’ha estès als peus del pujol formant tres barris nous Fou a l’antiguitat una de les més illustres ciutats de Grècia Habitada ja durant el període protohellàdic, la roca de Cadmos fou, en època micènica, un centre polític notable que s’oposà a Argos com es dedueix de la lectura de la saga dels Set contra Tebes Durant el segle VIII aC posseïa el domini de la Beòcia i era governada per…
Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…
Gal·les
Corel / Linda Bartlett
País del Regne Unit, situat en una península gairebé rectangular, a ponent de la Gran Bretanya.
Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…
els Balcans
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania…