Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
vil·la d’Este

Vista de la vil·la d’Este
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Vil·la situada a Tívoli.
El cardenal Hipòlit d’Este la feu reconstruir en estil renaixentista per Pirro Ligorio 1549-51 L’interior fou decorat per artistes manieristes, com Girolamo, Muziano i els Zuccari El jardí, del tipus de jardí escenogràfic, és elevat sobre terrasses simètriques i adornat amb jocs d’aigua, coves i estàtues
Plateau d’Assy
Localitat
Localitat del departament de l’Alta Savoia, França, sorgida a l’entorn d’un important sanatori.
L’església de Notre-Dame-de-Toute-Grâce 1937-50 és, per la seva decoració, una peça cabdal de l’art contemporani Hom ha considerat l’església de Plateau d’Assy el punt de partença d’una nova concepció estètica de l’art sagrat, promoguda principalment pel pare Couturier i amb la collaboració d’artistes importants com Rouault, Bonnard, Matisse, Braque, Chagall, Léger, Lurçat, Lipchitz, Germaine Richier, Bazaine i Brianchon
Montmartre
Vista parcial del típic mercat d’art de Montmartre, centre turístic de la ciutat de París, capital de França
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha…
Studios
Monestir
Monestir de Constantinoble, fundat, segons la tradició, pel cònsol romà Studios (~463).
Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva…
Saint-Germain-des-Prés
Monestir
Antic monestir de París, situat a la riba esquerra del Sena.
Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina segle VII Devastat diverses vegades pels normands segle IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica segle X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos,…
mesquita d’‘Umar
Nom amb què és coneguda, erròniament, la Qubbat as-Saḫra (‘Cúpula de la Roca’) de Jerusalem, un dels centres de pelegrinatge més importants de l’islam.
Situada al mig de l’esplanada de l’antic temple hebreu anomenada avui Haram aš-Šarīf ‘recinte sagrat o noble’, s’alça just sobre la roca on la tradició situa el lloc de l’antic Sant dels Sants i des d’on, segons la creença musulmana, Mahoma pujà al cel mi'raǧ Construïda per artistes bizantins, les obres foren iniciades probablement vers el 669, bé que la data acceptada tradicionalment és el 691, sota el califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān constitueix la mostra més antiga de l’art sumptuari islàmic De planta octogonal i profusament adornada de marbres, mosaics i majòliques, és…
castells del Loira
Castell
Conjunt de castells situats a la regió administrativa del País del Loira, en nombre de cent, aproximadament.
En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Al s XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-Bourré, Saumur i Mehun-sur-Yèvre Del s…
Amboise
Vista del castell d’Amboise, construït pel rei de França Carles VIII entre els anys 1492 i 1498
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del departament d’Indre i Loira, a la regió de la Turena, França, vora el Loira.
Malgrat una certa indústria, la importància de la ciutat, eminentment turística, prové de la seva història i dels seus monuments artístics Sobresurt el castell d’Amboise , construït per Carles VIII del 1492 al 1498 És un bon exemple del gòtic florit francès destaca la capella de Saint-Hubert, on es conserven les suposades despulles de Leonardo da Vinci, i l’anomenada casa del Rei Hi treballaren artistes italians, autors d’unes de les primeres mostres de decoració renaixentista que es troben a França, especialment en alguns ornaments de les torres d’Hur tault i dels Minimes, que…
París

En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…
Borgonya

Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…