Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
baronia de Militello
Història
Jurisdicció feudal siciliana, prop de Messina, atorgada per Frederic II a Sanç d’Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d’haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur.
Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso
baronia de Misilmeri
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1397, a Gilabert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo
baronia de Calatabiano
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francoforte.
El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla, i el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles
principat de Frísia Oriental
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin — Westfàlia.
Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a…
baronia de Tavi
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1397 a Bernat Berenguer de Perapertusa, baró de Favara.
baronia de Caropipi
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1404, a Simó de Vallgornera, baró d’Assaro.
comtat de Cammarata
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida, el 1364, a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale
principat de Calvaruso
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1628 a Cèsar de Montcada i Saccano, baró de Calvaruso, pertanyent a la branca siciliana dels Montcada barons de Tortorici.
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…