Resultats de la cerca

Molt important per a l’estudi del Neolític del litoral de la Mediterrània occidental

És un conjunt de cases de planta rodona al voltant d’una torre nurag central Fou habitat des del 1500-1400 aC fins a l’època romana Fou excavat per Lilliu 1951-56

Començat a excavar per Martins Sarmento l’any 1875, és el poblat d’aquesta cultura més extensament excavat i més ben conegut Voltat per un cercle de tres muralles, és un conjunt de cases circulars o ellíptiques D’època preromana ss III-II aC, subsistí durant el període romà

Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema

És documentada des del final del IV millenni aC cultura Jamdat Nasr, període al qual pertanyen les ruïnes de diverses cases ben construïdes i una sèrie de tauletes amb les primeres mostres d’escriptura sumèria Del III millenni aC han estat trobats un gran nombre de cilindres-segells, mentre que del període de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC hi ha diverses plaquetes de terra cuita i figuretes És famosa, sobretot, per les llegendes sumèries relatives al diluvi Ziusudra, darrer rei antediluvià de la vila que correspon a l’Utnapištim del poema de Gilgameš i al Noè de la Bíblia,…

Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau reial i altres…

La capital és París És limitada al NW per Normandia, al NE per la Picardia, a l’E i el SE per la Xampanya, al SW per l’Orleanès i a l’W pel Maine Constituïda per dipòsits terciaris que reposen sobre terrenys cretacis, forma un altiplà que, enquadrat pel riu Aisne al nord, el Marne a l’est, el Sena al sud i l’Oise a l’oest, decreix en altitud de sud a nord Ben regada, és una regió de rendiment agropecuari molt elevat cereals, bleda-rave sucrera, cria de bestiar a les petites valls predomina l’horta, i als vessants els arbres fruiters Fins a la guerra dels Cent Anys el seu…

Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots…

El 83 aC Alexandre Janneu la conquerí, i a partir del 40 aC formà part de la Decàpolis Inicià la seva expansió a partir del 106 dC, quan Trajà annexionà la Nabatea a l’imperi i creà la província d’Aràbia Són pocs els coneixements que hom té de la ciutat dels ss III i IV dC, però al sV dC esdevingué seu episcopal i hi foren construïdes nombroses esglésies Ciutat de construcció hipòdroma —el cardo mesura 900 m i el creuen dos decumani —, és voltada per una muralla de 0,8 km A l’extrem nord hom hi troba una porta monumental construïda per Trajà l’any 115 aC a l’extrem meridional, més enllà de la…

Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons d’Aragó, el 1324, damunt el campament installat durant el setge de Càller Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana Jaume II li atorgà 1325 privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta El 1336 arribà a tenir uns 8 000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller La seva antiga església…