Resultats de la cerca

Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i…

Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva…

La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània

Situada al mig de l’esplanada de l’antic temple hebreu anomenada avui Haram aš-Šarīf ‘recinte sagrat o noble’, s’alça just sobre la roca on la tradició situa el lloc de l’antic Sant dels Sants i des d’on, segons la creença musulmana, Mahoma pujà al cel mi'raǧ Construïda per artistes bizantins, les obres foren iniciades probablement vers el 669, bé que la data acceptada tradicionalment és el 691, sota el califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān constitueix la mostra més antiga de l’art sumptuari islàmic De planta octogonal i profusament adornada de marbres, mosaics i majòliques, és…

Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…

Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques 406 km 2 30014 h 1981 La capital és Zacint 9767 h 1981 Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol dominat per un castell venecià i estesa vers la mar…

Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i…

S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i de manganès El…

Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…

Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats  en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…