Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
mar d’Andaman
Estret marí
Braç de mar de l’oceà Índic.
Segueix una direcció general N-S i s’estén des de les costes de Birmània fins al nord de Sumatra Té una superfície de 777 000 km 2 1 554 km de longitud i 1 036 km d’amplària Al SE s’uneix a la mar de la Xina per l’estret de Malaca, a l’oest al golf de Bengala i l’oceà Índic pels canals d’Andaman i Nicobar Rep les aigües del Irraivaddy i del Salween de Myanmar Prop de la costa de Tenasserim hi ha l’arxipèlag de Rocky Mergui Els principals ports són Rangoon, Bassein, Moulmein, Tavoy i Mergui a Birmània, Port Blair a les illes d’Andaman i Sabang a Sumatra
Akhtuba
Braç oriental del riu Volga inferior (500 km).
Corre parallelament al Volga des de la sortida del Privolžkaja volzsuyšeunost’ fins a la mar Càspia Rega la plana d’inundació del Volga-Akhtuba la seva economia és agrícola essencialment hortifructícola
Cocit
Riu
Riu de l’Epir, afluent de l’Aqueront.
La mitologia grega el descriu també com a braç de l’Estígia Hom creia que comunicava amb l’Hades
estret de Malaca
Estret marí
Braç de mar que separa la península de Malaca de l’illa de Sumatra.
D’una longitud d’uns 780 km i una amplada mínima de 55 km, és la via de comunicació principal entre l’oceà Índic i el Pacífic
Passero
Cap
Cap de l’illa homònima, al SE de Sicília, separada d’aquesta per un estret braç de mar.
El 1718 hi tingué lloc una victòria naval de la flota anglesa damunt l’espanyola durant la guerra de la Quàdruple Aliança
canal d’Amsterdam-Rin
Via de navegació que uneix la ciutat d’Amsterdam amb el riu Waal, braç del Rin (72 km).
És el canal més important de l’Europa occidental Inaugurat el 1952
Versalles
Palau i jardins de Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…
canal de Foxe
Braç de la badia de Hudson, entre la península de Melville i l’illa Southampton, a l’oest, i la península de Foxe de l’illa de Baffin, a l’est.
Uneix el Foxe Basin amb la badia de Hudson i l’estret de Hudson
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’amplada, i uneixen Copenhaguen…