Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Kuš
Història
Regió de Núbia a l’època faraònica.
Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat…
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan s VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al s II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…