Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Iževsk
Ciutat
Capital de la República Federal dels Udmurts, Federació Russa.
Situada a la vora del riu Iž, és un dels centres siderúrgics més destacats del país
Cesarea de Capadòcia
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia menor, corresponent a l’actual Kayseri
, convertida en capital de la Capadòcia per Tiberi, que li donà el nom de Cesarea en honor d’August.
Fou un dels centres més importants del cristianisme asiàtic i seu episcopal en la qual destacaren, sobretot, Eusebi i Basili
EUR
Vista parcial d' EUR
© Fototeca.cat
Barri
Sigla amb què és coneguda l’Esposizione Universale di Roma, barri del sud de Roma iniciat el 1938 per contenir la projectada exposició de l’any 1942.
Des del 1951 és centre administratiu, de serveis museus i centres esportius dels Jocs Olímpics del 1960 i àrea residencial
Baixkíria
República federal que forma part de la Federació Russa i que s’estén als contraforts occidentals dels Urals del sud.
La capital és Ufa De relleu muntanyós, especialment a l’est, on els Urals s’estenen en uns 250 km d’amplada, el seu clima és continental sec, amb àrees molt seques, al sud-oest El bosc cobreix la part muntanyosa, mentre que a l’oest hi ha les regions essencialment agrícoles blat, bleda-rave sucrera, patates, gira-sol i ramaderes ovelles La població és composta per baixkirs 24,3% juntament amb tàtars 24,5%, russos 40,3%, etc, i amb predomini de la religió musulmana El desenvolupament econòmic d’aquest país començà amb l’explotació petroliera el 1932 Išimbaj, continuada per noves explotacions…
Alps Bernesos

Massís de la Jungfrau, Alps Bernesos (Suïssa)
© Xevi Varela
Part dels Alps occidentals entre el Rin i l’Aare.
S'hi troba el Finsteraarhorn 4274 m, l’Aletschhorn 4195 m, la Jungfrau 4158 m i la glacera d'Aletsch, la més llarga dels Alps En aquesta zona, hi ha molts centres turístics en aquesta zona, com ara Interlaken, Gstaad i Thun
Pečerska Lavra
Monestir
Monestir (‘Laura de les Coves’) fundat per sant Teodosi (~1050) prop de Kíev.
Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus
Selèucia
Història
Antiga capital dels selèucides, situada a la confluència del Tigris i del canal de l’Eufrates, a 70 km de Babilònia.
Fundada per Seleuc I 312 aC, fou un dels centres comercials més importants de l’Orient antic i un baluard de l’hellenisme Incendiada parcialment sota Trajà, fou destruïda en l’expedició de Luci Ver contra els parts 164, els quals s’establiren a l’altra riba, en la primitiva fortalesa de Ctesifont, anomenada també Selèucia-Ctesifont, seu del catolicosat caldeu 424
Spitzbergen
Illa
Illa de l’arxipèlag de Svalbard la més gran de les Spitzbergen.
És la més occidental, i fins el 1969 fou coneguda amb el nom de Westspitzbergen Coberta gairebé tota de glaç, els seus cims atenyen 1 700 m Newtontoppen, 1 712 és solcada per profunds fiords Els rics jaciments d’hulla a l’Isfjorden han donat origen als centres de Longyearbyen, capital de l’arxipèlag, de Grumantbyen i de Barentsburg els dos jaciments darrers són explotats per Rússia
Angoumois
Regió de la França atlàntica, avui compresa aproximadament dins els límits del departament de Charente.
Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema
Reichenau
Illa
Illa del llac de Constança, unida per un terraplè amb la terra ferma.
Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell segle VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell segles XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als segles X i XI