Resultats de la cerca

És famosa per la batalla que hi tingué lloc l’any 401 aC entre Artaxerxes II, rei de Pèrsia, i el seu germà Cir el Jove, afavorit, aquest últim, per la seva mare Parísatis i ajudat per uns 13 000 mercenaris grecs Cir perdé la vida en la lluita, i els grecs es retiraren, com Xenofont descriu a l'Anàbasi

A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs

Ocupava els territoris compresos entre l’actual golf Edremit, al N, i el riu Küçük Menderes, al S Tingué la capital a Sardes Vers la meitat del s VI aC, la Jònia fou també incorporada a tots aquests territoris, després de la lluita de Cressus contra els grecs 560-546 aC Caiguda a mans de Cir, la regió es convertí en intermediària entre la civilització asiàtica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans A l’època d’Alexandre, i posteriorment, sota la sobirania dels diàdocs, sofrí una profunda decadència, i només la capital conservà una certa esplendor, mantinguda encara…

Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb…

És una plana fèrtil i clau del pas de l’altiplà d’Anatòlia a les grans valls mesopotàmiques i del Llevant pel port del centre del Taure, dit portes de Cicília o porta de Ferro L’obertura vers Síria i Mesopotàmia li donà ràpidament les novetats econòmiques neolítiques, conegudes pels nivells inferiors de Tars i de Mersin No constituí mai part de l’imperi hitita Al segle XVI aC la part oriental de Cilícia era ocupada pel regne de Kizzuwatna, que feu un tractat en paritat amb els hitites Segons fonts posteriors, els daniuna , un dels pobles de la mar, passaren per aquesta zona i destruïren Tars…

La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…

Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona deltaica,…