Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Nova Bretanya
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, muntanyosa i volcànica, de clima equatorial.
La ciutat més important és Rabaul Producció de copra i de cacau És habitada pels bainings baining i altres melanesis
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
muntanyes de Făgăraṣ
Serralada
Serralada dels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània que s’estén d’oest a est, des del riu Olt fins a gairebé la unió dels Carpats Meridionals i els Carpats Orientals.
És constituïda per materials cristallins granit i gneis, modelats per l’erosió glacial El clima és de muntanya, amb moltes precipitacions Hi abunden els boscs de coníferes i les fagedes
Biarritz

Aspecte de la platja de Biarritz
© CIC-Moià
Ciutat
Ciutat del Lapurdi, País Basc, al departament francès dels Pirineus Atlàntics, vora el golf de Biscaia.
Port de pesca Centre turístic situat damunt una punta rocallosa que separa dues platges de sorra, té un clima suau durant tot l’any És una estació balneària i té aeroport internacional
Sibèria Septentrional
Extrem nord de la gran plana eurasiàtica (plana nord-siberiana o de Tajmyr) comprès entre els rius Ienissei i Lena, amb una llargada d’uns 1 400 km per uns 600 d’amplària.
És formada per àmplies depressions molt pantanoses, el fons de les quals és ocupat per llacs termocàrstics El clima és continental subàrtic, amb hiverns que s’allarguen de 7 a 8 mesos i estius curts i frescs Vegetació de tundra o bosc-tundra Jaciments de petroli, gas i carbó
Aix-les-Bains
Ciutat
Ciutat del departament de Savoia, França.
La seva situació, en una vall alpina vora el llac Le Bourget, i el seu clima temperat l’han convertida en un centre turístic i balneari fonts sulfuroses, conegut des de l’època romana Notable centre d’esports d’hivern, és servit per una important indústria hotelera i de turisme
Sulcis
Regió de l’extrem SW de l’illa de Sardenya, al S de la regió d’Iglesiente.
Bastant muntanyosa el mont Caravius té 1 116 m, presenta en general una costa rocallosa, excepte en el sector occidental, on predomina una petita plana litoral més enllà es troben les illes de Sant'Antioco i San Pietro El clima, la vegetació i els conreus són propis de l’àrea mediterrània El poblament és molt escàs
plana Indogangètica
Plana d’Àsia que uneix la península de Dècan, a l’Himàlaia.
És una conca sedimentària, formada en el Terciari i reblerta de materials erosionats de l’Himàlaia De 3 000 km de llargada en direcció E-W, s’estén entre el golf de Bengala i la mar d’Aràbia La drenen els rius Indus, Ganges i Brahmaputra El clima és monsònic a les regions orientals cap a l’W disminueixen les precipitacions
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
Túsculum
Ciutat
Ciutat antiga del Laci, situada als Colli Albani, uns 4 km a l’E de l’actual Frascati.
Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina