Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…
Dodona
Ciutat
Antiga ciutat de l’Epir, al país dels molossos, important pel seu oracle, i on el bufec del vent entre les fulles de les oliveres sagrades era interpretat com la veu de Zeus.
Decaigué com a conseqüència dels saqueigs de què fou objecte durant l’època hellenística Perdurà com a bisbat cristià fins al s VI A part les ruïnes dels santuaris, s’hi conserva un teatre del s III aC, recentment restaurat
ducat d’Atenes

Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© Fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
Holstein
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia, concedit com a comtat (1110) a Adolf de Schaumburg, esdevingut Adolf I de Holstein (mort el 1130).
Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de Schaumburg-Pinneberg…
cementiri de Père-Lachaise
Història
Cementiri situat al NE de París, conegut administrativament com a cementiri de l’est.
Construït per l’arquitecte AThBrongniart 1803-04, ocupa el lloc d’un antic convent de jesuïtes, on visqué el confessor de Lluís XIV, La Chaise El Monument als morts 1889, obra de l’escultor Bartholomé, presideix el passeig principal Conserva tombes de destacats personatges de la història, les arts, les lletres i el pensament francesos i el Mur dels federats , lloc on foren afusellats els membres de la Comuna de París
vescomtat de Zuberoa
Història
Territori del ducat de Gascunya erigit vers el 1023 amb la vila de Maule com a centre, a favor de Guillem I, que era vescomte en part de Lavedan i fill del vescomte Fortaner I de Lavedan.
L’any 1234 el vescomte Ramon Guillem IV es féu vassall del rei de Navarra per la senyoria de Maule Els vescomtes de Zuberoa a inicis del s XIV empraren com a cognom el de Mauléon El 1306 fou incorporat a la corona francesa
Troice-Sergevskaja Lavra
Monestir
Monestir rus (‘laura de la Trinitat i de sant Sergi’), més conegut com a monestir de Zagorsk
.
Montigny-le-Bretonneux
Localitat
Localitat del departament d’Yvelines, França, situada com a part de la vila nova de Saint-Quentin-en-Yvelines.
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
Dipilo
Necròpolis atenesa, coneguda també com a necròpolis del Ceràmic
pel fet d’ésser a la vora del barri d’aquest nom.
Excavada des de les acaballes del segle XIX, hi han estat trobades àmfores de gran alçària, decorades amb un estil característic Els vasos més vells, amb decoració geomètrica, són del segle VIII aC durant aquest mateix segle fou introduïda la decoració figurada, primerament amb animals aïllats i, més tard, amb escenes complexes i figures humanes La tècnica pictòrica és elemental figures en negre o sèpia sobre el fons ocre clar del vas i una gran estilització geomètrica de la figura humana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina