Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Santa Sofia

Vista exterior de Santa Sofia, una de les construccions més importants de l’imperi Bizantí
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué…
Loos
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a la Normandia, França.
Hi ha indústries químiques i mecàniques Conserva una abadia cistercenca, del s XIII, reformada el s XVIII i convertida actualment en presó
Saint-Maur-des-Fossés
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, al SE de París, en un meandre del Marne.
Té nombroses indústries de mobles, papers, carrosseries d’automòbils, etc L’abadia de Sant Maur, fundada el 640 i convertida pels Capets en monestir reial, fou destruïda durant la Revolució Francesa
La Rochefoucauld
Municipi de l’Angoumois.
El castell fou el casal d’una baronia fundada pel senyor de la Roche i convertida en comtat el 1515 És de fàbrica renaixentista, però conserva la torre de l’homenatge del segle XII
Bruay-la-Buissière
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, a l’Artois, França, situada als contraforts de les Collines de l’Artois.
La seva situació en una rica conca hullera l’ha convertida en un nucli miner i industrial indústria mecànica i tèxtil El municipi és resultat de la fusió dels antics municipis de Bruay-en-Artois i Labuissière el 1987
Claravall
Monestir
Monestir borgonyó, tercera fundació del Cister ( Cîteaux
, cistercenc
; data de l’any 1115 i fou creat per sant Bernat —el seu primer abat (1115-53) i la més destacada personalitat en l’orde— i uns quants monjos.
Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819
Aix-les-Bains
Ciutat
Ciutat del departament de Savoia, França.
La seva situació, en una vall alpina vora el llac Le Bourget, i el seu clima temperat l’han convertida en un centre turístic i balneari fonts sulfuroses, conegut des de l’època romana Notable centre d’esports d’hivern, és servit per una important indústria hotelera i de turisme
Saumur

Vista nocturna de Saumur
Corel
Ciutat
Ciutat del departament de Maine i Loira, al País del Loira, França, a l’aiguabarreig del Thonet amb el Loira.
Indústria tèxtil i alimentària Centre d’una contrada vinatera 37 municipis reivindiquen el seu nom com a marca de llurs vins, famosos des del segle XII Al segle XVI serví de refugi als hugonots, i una acadèmia de cavalleria, fundada al segle XVIII, fou convertida el 1946 en escola d’armes blindades i de cavalleria
Judea
Història
Regió històrica del sud de Palestina, entre la mar Morta i la Mediterrània.
En tornar de l’exili, els jueus hi constituïren una província autònoma, que a partir de l’any 6 dC formà amb Samaria i Idumea una procuració romana Des del 44 també en formava part Galilea Convertida en província romana el 66, fou annexada a la província de Síria 135 La part occidental fou inclosa l’any 1949 dins l’estat d’Israel i l’oriental, annexada a Jordània 1950, fou ocupada militarment pels israelians l’any 1967
Alamània
Regió habitada pels alaman
.
Als s VII i VIII es concretà a l’E del Rin i a l’alt Danubi al N del llac de Constança i a l’E de Baviera Entrà a formar part del regne franc de Borgonya al s VI d’Austràsia, Baviera, al s IX i de l’imperi francogermànic convertida en ducat al s X, desaparegué el 1096 en ésser repartida entre el Zähringen i els Staufen Algunes llengües romàniques n'han derivat el nom modern corresponent a una gran part del que fou imperi germànic