Resultats de la cerca

Al segle V l’assentament dels burgundis donà nom a la regió Aquest poble hi establí un regne, que el 534 fou annexat a la monarquia franca un dels regnes en què tot sovint es dividí aquesta constituí el primer regne de Borgonya, el qual, arran de la divisió de l’herència carolíngia 843, es prolongà, a través de particions, reconstitucions i canvis de nom, fins a la seva annexió a la corona del Sacre Imperi 1032, dins el qual formà una unitat nominal coneguda finalment com a regne d’Arle La part atribuïda a Carles el Calb pels tractats de partició constituí el ducat de Borgonya…

Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena

Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció de Caracas Més…

Com el Donasà, era inclòs en el comtat de Rasès i pertanyia als dominis dels comtes de Carcassona Pèire de Marca atribueix el pas del País de Salt al domini dels comtes de Cerdanya a un tractat signat el 981 entre Roger I de Carcassona i Oliba I de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta Uns altres historiadors han suposat que s’hi incorporà juntament amb la Fenolleda, al segle IX Sigui com vulgui, Oliba Cabreta el deixà al seu fill, Bernat I de Besalú, i als seus successors, fins a restar incorporat al patrimoni dels comtes de Barcelona al segle XII El 1258 fou un dels territoris que Jaume I de…

L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb santPere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot…

Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones

La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran 330 aC…

Incorporà el ducat de Saxònia-Altenburg el 1672 i des del 1675 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg El 1680 se'n separaren diversos territoris per a formar ducats independents, i durà fins el 1825, que Gotha fou unit al ducat de Saxònia-Coburg i Altenburg al de Saxònia-Hildburghausen

Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…

El 1741 incorporà Marksuhl, Eisenach i Jena, i el mateix any canvià la denominació per la de ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach , que esdevingué un dels centres intellectuals més brillants d’Europa El 1806 s’adherí a la Confederació del Rin, i el 1815 fou erigit en gran ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach que des del 1877 esdevingué oficialment gran ducat de Saxònia Fou membre de la Confederació de l’Alemanya del Nord 1867 i de l’imperi Alemany 1871 Durà fins el 1918, que fou proclamada la república de Weimar, i el 1920 fou integrat al land de Turíngia