Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Holstein
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia, concedit com a comtat (1110) a Adolf de Schaumburg, esdevingut Adolf I de Holstein (mort el 1130).
Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de…
Uruk
Ciutat
Antiga ciutat estat sumèria, situada a uns 262 km de Bagdad, al SE (la bíblica Erek i actual Warkà).
És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…
Unió Soviètica
Una sessió del soviet suprem (Unió Soviètica)
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és designat l’Estat del continent euroasiàtic vigent entre el 1922 i el 1991.
El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…