Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Fécamp
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a Normandia, França, al Pays de Caux.
S'estén des de la costa fins a 3 km terra endins, per una vall estreta vorejada per alts turons És un port pesquer arengades, bacallà Hi ha construcció de barques, indústries derivades de la pesca conserves i accessòries ormeigs de pesca, destilleries de licors ¦ bénédictine, indústria alimentària, de filats i teixits de lli i cotó i mecànica general L’església de l’antiga abadia benedictina és del s XII
Euràsia
Nom que fa referència al conjunt format per Europa i Àsia.
Es tracta, de fet, de la massa continental més extensa de la Terra, amb uns 54 milions de km 2 , un terç, aproximadament, de les terres emergides és també la més poblada uns 4 200 milions d’habitants, segons estimacions del 1996 Limitada pel Pacífic a l’E, per l’Índic al S, per les mars Roja i Mediterrània i l’oceà Atlàntic a l’W i per l’oceà Àrtic al N, resta unida al continent africà per una estreta llenca de terra entre la Mediterrània i la mar Roja, en territori egipci Europa es diferencia netament d’Àsia per unes característiques humanes específiques i per una estructura…
Cîteaux
Monestir
Monestir borgonyó, cap de l’orde del Cister cistercenc
), situat prop de Dijon (diòcesi de Chalon-sur-Saône).
Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…
corrent del Golf

Els tres segments del tram septentrional són indicats en colors diferents i limitats per les corbes isotermes. En el delta del corrent del Golf s’originen els altres corrents de l’Atlàntic Nord
© fototeca.cat
Corrent marí de l’hemisferi boreal, a l’Atlàntic occidental.
La raó última del seu enorme cabal el segon del món en importància és la tendència del sistema hidrològic del planeta a disminuir el desequilibri tèrmic entre les zones tropicals i les polars les pecualiaritats del corrent depenen de la geografia de la conca afectada i de la interacció amb la resta de corrents marins de la zona El corrent és compost de dos trams principals, un de meridional i un de septentrional El tram meridional és originat quan a les aigües càlides a una mitjana de més de 25°C i ràpides, que surten del Golf de Mèxic cap a l’Atlàntic accelerades pel canal de Florida, s’…
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
Tigris
Riu
Riu de l’Àsia anterior (1950 km de longitud, 375 000 km2 de conca).
Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’ambdós rius al…
golf Terpenija
Golf
Golf de la mar d’Okhotsk, a la costa SE de l’illa de Sakhalin, marcat, a l’E, per la península Terpenija, una franja estreta (1-20 km) d’uns 100 km de llargària, que acaba al cap Terpenija
.
L’amplària del golf és de 130 km i hi desguassa el riu Poronaj
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…