Resultats de la cerca

Ceràmiques i confeccions Durant les guerres de religió, el castell de Montrond segle X fou fortalesa del príncep Enric I de Condé Església romànica de Saint-Amand

Situada a la vora del Blaise, petit afluent del Marne, és cèlebre per la matança d’hugonots hugonot duta a terme per Francesc de Guisa 1 de març de 1562, fet que donà origen a les guerres de religió

Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn

En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura

Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats

Bisbat al segle V, fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc 757 Formà part de la marca de la Gòtia, creada el 817 Al segle XIII passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat segle XIV i ducat segle XVI Fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme

És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del…

Centre comercial Confecció i calçats Correspon a l’antiga Mediolanum Santonum , capital dels sàntons Bisbat des del s III, que fou suprimit el 1790 Fou un centre hugonot durant les guerres de religió Conserva monuments d’època romana arc de triomf, amfiteatre, termes, aqüeducte i altres restes de canalitzacions d’aigua La catedral, romànica s XIII, fou quasi totalment reconstruïda als s XVI i XVII de la primitiva construcció només en resta una part del creuer i la torre del campanar També del s XII són l’església de Saint-Eutrope, important edifici romànic amb una cripta…

Tenen llarga tradició les indústries tèxtils és conegut un tipus de teixit de cotó amb el nom de cambrai altres indústries són les alimentàries Nucli comercial, posseeix un actiu port fluvial La ciutat, molt castigada per les dues guerres mundials, conserva la catedral segle XVIII, refeta al XIX, l’església de Saint-Géry segle XVIII, l’antiga porta del palau episcopal 1623 i un notable beffroi segle XV Correspon a l’antiga Cameracum romana bisbat des del segle VI arquebisbat des del 1559, els bisbes foren senyors, des del segle X, del comtat de Cambrai , erigit al segle XVI en…

Mercat agrícola i petit nucli industrial impremta, plàstics, són molt anomenades les seves randes La catedral de Notre-Dame, originàriament del segle XI, fou reconstruïda al segle XIII i és una mostra típica del gòtic normand el cimbori, de 80 m d’alçària, és del segle XV El Musée de la Reine Mathilde conté el llarg brodat dit Tapís de Bayeux Ciutat d’origen galloromà, fou saquejada nombroses vegades a causa de les invasions normandes —fins a la formació de Normandia, al segle X—, de la Guerra dels Cent Anys 1356 i de les guerres de religió A l’edat mitjana fou la residència…