Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Gran Canal d’Alsàcia
Canal lateral del Rin que va de Kembs fins a Estrasburg (França).
Té en funcionament nou installacions hidroelèctriques, amb una producció de 8 milions de kWh
Irtyš
Riu
Riu d’Àsia (4.331 km de longitud i 1.592.000 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Altai, i, després de travessar el Kazakhstan, passa per Semipalatinsk i Pavlodar Entra a Sibèria, on passa per Omsk i Tobol’sk Aigües avall de Khanty-Mansijsk conflueix amb l’Ob’ Els afluents principals són l’Išim i el Tobal, per l’esquerra Al seu curs pel Kazakhstan hi ha grans centrals hidroelèctriques
la Cruesa
Riu
Riu del nord-est del Massís Central, França, afluent de la Vinhana (235 km).
De règim pluvial, neix a l’altiplà de Milavachas i flueix en direcció sud-nord fins a Aubusson, des d’on pren la direcció sud-est- nord-oest fins a desguassar a la Vinhana Per la dreta rep la Petit i la Claise i, per l’esquerra, la Gartempa Les seves aigües són utilitzades per les centrals hidroelèctriques de Confolenç, Éguzon i Chantegrelle, entre d’altres
Vltava
El riu Vltava al seu pas per la ciutat de Praga
© B. Llebaria
Riu
Riu de Bohèmia, afluent de l’Elba per l’esquerra (435 km).
Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast
ruta fluvial Volga-Bàltica
Canal de navegació
Sistema de canals que uneixen el Volga amb la mar Bàltica i, a través del canal mar Blanca-mar Bàltica, amb la mar Blanca.
Hom l’havia anomenat també sistema navegable de Marij La navegació hi fou inaugurada el 1810, però després de la Segona Guerra Mundial hom començà la construcció d’un nou canal entre el llac Onega i el riu Volga, que fou inaugurat el 1964 Aquesta ruta fluvial és una anella del sistema de canals per al transport a la part europea de Rússia que facilita la sortida a les mars Bàltica, Blanca, Càspia, Negra i d’Asov La seva extensió total des del llac Onega fins a Čerepovec és de 368 km Al llarg del recorregut hi ha nombroses centrals hidroelèctriques És apta per a embarcacions de fins a 5000 t
Grenoble

Vista de Grenoble
© Indre Velaviciute
Ciutat
Ciutat del Delfinat, capital del departament d’Isère, França.
És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants,…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…