Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les…
Míkonos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-…
mar Negra

La mar Negra des del llogaret de Sinemorets, Bulgària
Oficina de Turisme de Bulgària
Mar
Mar continental annexa a la Mediterrània.
S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat augmenta fins…
Jònia
Història
Nom antic de la regió habitada pels jonis que comprenia la part central de la costa oest de l’Àsia Menor, limitada al N per l’Eòlia i al S per la Cària.
Incloïa també algunes de les illes adjacents Tingué esplendoroses ciutats Focea, Clazòmenes, Efes, Priene, Milet, que organitzaren i fomentaren el comerç pels indrets més diversos, des de la Mediterrània fins a les riberes de la mar Negra