Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Oyonnax
Ciutat
Ciutat del departament d’Ain, al Jura, França.
Centre de la indústria de materials plàstics
muntanyes de Făgăraṣ
Serralada
Serralada dels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània que s’estén d’oest a est, des del riu Olt fins a gairebé la unió dels Carpats Meridionals i els Carpats Orientals.
És constituïda per materials cristallins granit i gneis, modelats per l’erosió glacial El clima és de muntanya, amb moltes precipitacions Hi abunden els boscs de coníferes i les fagedes
turons Txecomoravians
Conjunt de relleus que constitueixen el vorell sud-oriental de Bohèmia i la separen de la conca de Brno (Moràvia).
Són formats per materials antics granit i s’estenen en direcció NE-SW, amb una longitud de 150 km i una altitud màxima que no supera els 850 m Són coberts de boscs
Gezer
Història
Antiga població de Palestina, al NW de Jerusalem, habitada des del Calcolític (~3400 aC) fins a l’època dels macabeus (ss II-I aC), fou conquerida pels egipcis en les dinasties XVIII, XIX i XXI.
Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp
canal Volga-Don
Canal de navegació
Canal que enllaça els rius Volga i Don.
Té una longitud de 101 km, 45 dels quals constitueixen rius i pantans Fou construït els anys 1948-52 Apte per a embarcacions de fins a 5 000 t, la càrrega principal del Don al Volga és el carbó, materials per a la construcció i cereals, i del Volga al Don, fusta, pirita i petroli Hom hi fa també creuers turístics
plana Indogangètica
Plana d’Àsia que uneix la península de Dècan, a l’Himàlaia.
És una conca sedimentària, formada en el Terciari i reblerta de materials erosionats de l’Himàlaia De 3 000 km de llargada en direcció E-W, s’estén entre el golf de Bengala i la mar d’Aràbia La drenen els rius Indus, Ganges i Brahmaputra El clima és monsònic a les regions orientals cap a l’W disminueixen les precipitacions
Pech de Mau
Poblat protohistòric del terme municipal de Sigean (Aude, Llenguadoc).
Situat sobre un turó triangular d’1,1 ha que en l’antiguitat estava vorejat pel riu i l’estany de Berre, l’únic costat accessible quedava protegit per una potent muralla dotada de torres El lloc fou ocupat entre el s VI aC i el final del s III aC, en què fou destruït violentament La presència de nombrosos materials d’importació i de diverses inscripcions sobre plom fan pensar que es tractava d’un centre d’intercanvi comercial
plana Pannònica
Gran plana de l’Europa central, que no supera enlloc la cota dels 200 m, situada entre els Alps orientals i els Alps Dinàrics a l’W i al S, i els Carpats al N i a l’E.
Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal
Etna
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Etna.jpg)
L’Etna en plena erupció
CC Wonderful Pics
Volcà
Volcà actiu de l’est de Sicília, prop de la mar i al NW de Catània.
És el més alt d’Europa, amb 3263 m, i és constituït per una massa de materials de projecció i per lava La superfície és d’uns 1190 km 2 i el perímetre basal d’uns 140 km A més del cràter principal i d’un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis L’activitat és gairebé constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus l’erupció del 1669, que destruí una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica El 1928 tingué lloc la segona i darrera erupció que destruí una població Mascali, i al llarg dels anys…
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic…