Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
muntanyes de Făgăraṣ
Serralada
Serralada dels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània que s’estén d’oest a est, des del riu Olt fins a gairebé la unió dels Carpats Meridionals i els Carpats Orientals.
És constituïda per materials cristallins granit i gneis, modelats per l’erosió glacial El clima és de muntanya, amb moltes precipitacions Hi abunden els boscs de coníferes i les fagedes
Nippur
Història
Antiga vila de Sumer, uns 70 km al SE de Babilònia.
D’una gran importància religiosa en el context mesopotàmic, perquè era la seu del déu Enlil, els reis sumeris s’hi feien coronar Era ja extensa vers el 2700 aC, i durant el regnat d’Ur-Nammu 2113-2096 aC, de la dinastia III d’Ur, hi fou bastit el gran santuari d’Enlil, en ús fins a l’època neobabilònica segle VI aC Decaigué a partir del segle III dC Les excavacions, de 1889-1900 i des del 1948, han lliurat el temple d’Enlil l’ E-kur , diversos temples de la deessa Inanna i zigurats Hom hi ha trobat també un gran nombre de tauletes, moltes de les quals en sumeri
Saint-Denis
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França.
Centre industrial important del canal de Saint-Denis, pocs quilòmetres al nord de París Centre d’ensenyament superior Université de Paris VIII-Vincennes à Saint-Denis, fundada el 1969 Fou famosa la seva abadia reial i l’església fundada per Dagobert vers el 630, que des de Lluís IX el Sant esdevingué panteó dels reis de França Malgrat que fou saquejada durant la Revolució Francesa, conserva encara moltes tombes reials, entre les quals es destaquen les d’època renaixentista L’edifici actual, un dels més antics i de més interès del gòtic francès, fou iniciat el 1137 sota la direcció minuciosa…
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació…
Mekong

Vista del delta del Mekong, Vietnam
© Anna Díez
Riu
Riu del SE d’Àsia (4 180 km).
Neix als monts Tanglha, a l’E del Tibet, corre per profundes gorges i, després de travessar l’altiplà de Yunnan, forma frontera entre Birmània i Laos, on rep el Nam Ou per la dreta, passa per Luang Prabang, forma frontera entre Tailàndia i Laos i passa per Vientiane i Savanakhet Continua en direcció S, a través de Cambodja i el Vietnam del Sud, i desemboca, per un gran delta, a la mar de la Xina Meridional Té fortes variacions estacionals de 15000 m 3 /s a l’estació seca a 60000 m 3 /s a la plujosa, i les inundacions cobreixen 20000 km 2 la població habita en les elevacions de terreny o en…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
Oristany
Ciutat
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
París

En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…