Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Persèpolis
Ciutat
Antiga ciutat de Pèrsia, capital de l’imperi aquemènida, fundada per Darios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I.
Situada vora el riu Pohar, al NE de Shirāz, es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom té accés per unes escalinates dobles Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron apadāna , la de les cent columnes —de vint metres d’alt—, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits que porten llur tribut Destruïda i incendiada per Alexandre el Gran 331 aC, les imposants ruïnes foren excavades per EHerzfeld i EFSchmidt Oriental…
Saint-Denis
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França.
Centre industrial important del canal de Saint-Denis, pocs quilòmetres al nord de París Centre d’ensenyament superior Université de Paris VIII-Vincennes à Saint-Denis, fundada el 1969 Fou famosa la seva abadia reial i l’església fundada per Dagobert vers el 630, que des de Lluís IX el Sant esdevingué panteó dels reis de França Malgrat que fou saquejada durant la Revolució Francesa, conserva encara moltes tombes reials, entre les quals es destaquen les d’època renaixentista L’edifici actual, un dels més antics i de més interès del gòtic francès, fou iniciat el 1137 sota la direcció minuciosa…
castells del Loira
Castell
Conjunt de castells situats a la regió administrativa del País del Loira, en nombre de cent, aproximadament.
En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Al s XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-Bourré, Saumur i Mehun-sur-Yèvre Del s XVI, sempre…
Carolina
Colònia anglesa (després britànica) que corresponia als actuals estats nord-americans de Carolina del Nord i Carolina del Sud.
El seu territori fou descobert el 1512 per Juan Ponce de León Fou concedit per Elisabet I d’Anglaterra 1584 a Walter Raleigh, el qual intentà de fundar-hi establiments, però fracassà El 1650 tingueren lloc els primers assentaments a l’actual Carolina del Nord Quant a Carolina del Sud, el 1564 Jean Ribault, enviat per Carles IX de França, hi fundà una efímera colònia En 1663-65 Carles II d’Anglaterra concedí el territori situat entre 31° i 36° de latitud nord a una companyia de nobles anglesos, els quals l’anomenaren Carolina en honor de llur monarca, i estimularen l’establiment de nous colons…
La Rochelle
Capital del departament de Charente Marítim, al Poitou, França.
És un dels ports de pesca més importants de la costa atlàntica L’entrada al port antic conserva les torres de Saint-Nicolas i de la Chaîne Hi ha diverses indústries construccions navals i aeronàutiques, metallúrgiques i conserveres Domini anglès 1152-1226 i 1360-72, fou recuperat pels francesos el 1372 amb la collaboració de la flota castellana d’Enric II, comandada per Ambrogio Boccanegra, que afavorí les relacions comercials d’aquest port amb Castella En el marc dels conflictes de religió a França, suportà un setge de les tropes reials, que donà pas al tractat de La Rochelle…
Pèrgam

L’altar de Pèrgam
Ciutat
Antiga ciutat de Mísia, a la vall del Caicos, a uns 20 km de la mar Egea.
Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua…
Oristany
Ciutat
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…
Mesopotàmia
Dignatari, pintura mural d’època cassita, procedent del palau de Dur-kuri-galzu
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona…
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…